• Imprimeix

Tractament

Tractament

Entenem que la superació d'un trastorn de la conducta alimentària (TCA) no es limita a la millora de l'estat físic i del pes, ni tan sols dels hàbits alimentaris alterats per la malaltia. Tot i que aquest objectiu és primordial, i en casos greus, prioritari i vital, en la base de tot procés terapèutic s'han de considerar i treballar en particular els aspectes motivacionals vinculats a la consciència de malaltia, així com l'actitud de l'individu cap al seu tractament i el compliment que en fa.

Al llarg del procés de tractament s'han de poder treballar els factors causals que van influir en l'aparició del trastorn, però és necessari abordar els factors mantenidors actuals.

 

El paper de la família

La família adquireix una gran importància en el moment d'iniciar un procés de tractament amb pacients amb trastorn de la conducta alimentària (TCA), sobretot si es té en compte, des d'un punt de vista més sistèmic, que de vegades el pacient identificat pot ser el senyal d'un funcionament familiar patològic. El trastorn no només el pateix la persona afectada, sinó tot el nucli familiar. La teràpia ha d'incloure necessàriament familiars propers.

Els familiars han d'entendre el trastorn des d'una vessant de reeducació alimentària (de la qual els familiars s'han de convertir en referents saludables) i des de la vessant més emocional. Se'ls ha d'ajudar a descentralitzar el problema de la part més física i reforçar altres aspectes com ara la comunicació, la capacitat de posar límits i les emocions entre pares i fills. L'excés de crítiques, d'hostilitat o la sobreimplicació poden mantenir el problema alimentari, i el pacient difícilment el podrà resoldre sense una intervenció familiar. Els membres de la família han de recuperar les seves vides i aprendre a potenciar l'autonomia de les persones afectades.