• Imprimeix

Prevenció

Prevenció

En sanitat no hi ha millor inversió que l'aplicada en la prevenció i promoció de la salut mental. En el cas dels trastorns de la conducta alimentària (TCA), el sofriment, la desorganització de la vida personal i familiar i la repercussió de l'anorèxia i la bulímia nervioses en l'entramat social fan de la prevenció una necessitat difícil, però ineludible.

La prevenció primària és la política de salut que estableix programes per reduir la incidència o l'aparició de casos nous d'una determinada patologia. S'anomena prevenció secundària al conjunt d'intervencions assistencials que proporcionen un diagnòstic ràpid i precís i un tractament eficaç. La prevenció terciària, conceptualment més inconcreta, no és més que la suma de mesures que milloren la qualitat de vida de les persones malaltes cròniques i que no són de bon pronòstic.

Els TCA, per la seva incidència, per la població a la qual afecten, per les característiques i per l'alarma social que generen, han creat una gran polèmica. Per això, tot i ser trastorns d'aparició relativament recent, la necessitat d'aplicar programes preventius es va plantejar des d'un principi. Aquest apartat es refereix únicament a la prevenció primària.

La prevenció específica dels trastorns del comportament alimentari es basa en 4 tipus d’intervencions:

 

  • Intervencions psicoeducatives. Basades en proveir informació general contrastada sobre els trastorns de la conducta alimentària i de les seves conseqüències negatives per a la salut. Vigilant sempre que aquesta informació no sigui inductora de conductes de risc.

     

  • Intervencions en educació del criticisme envers els medis de comunicació. Fa referència a actuacions destinades a fer comprendre correctament als adolescents els missatges que reben per part de la societat i els mitjans de comunicació, per tal que puguin “descodificar-los” correctament i puguin crear un pensament crític envers a la figura, el pes i les dietes, buscant el autoconeixement i la autoaceptació. l’esquema corporal ideal o el models de bellesa.

     

  • Tècniques d’inducció i dissonància. Basada en el concepte de dissonància cognitiva, aquest tipus d’intervenció pretén generar controvèrsia i constatar la inconsistència entre les conductes i els pensaments de les persones que participen a la intervenció per tal de crear una motivació cap al canvi d’hàbits perillosos.

     

  • Intervencions focalitzades en eliminar factors de risc i d’enfortiment de l’hoste. Té com a objectiu reduir la influència dels factors de risc com poden ser la interiorització de l’ideal de bellesa, la preocupació excessiva pel pes, fer dieta restrictiva, la baixa autoestima o el perfeccionisme i/o promocionar actituds protectores com l’adquisició d’una imatge corporal positiva, el treball en habilitats socials, l’adquisició de tècniques de resolució de problemes, millora de l’assertivitat o l’adquisició d’habilitats per fer front a la pressió social.
  • Programa "Salut i escola"

    Aquest programa, impulsat pel Departament dpEnseyament i el Departament de Salut, té com a objectiu potenciar la coordinació dels centres docents, els serveis educatius i els serveis sanitaris en accions de promoció de la salut i d'atenció a l'alumnat.

  • Fundació IMAtge i Autoestima

    Programa psicoeducatiu de prevenció dels trastorns de la conducta alimentària. Es duu a terme principalment entre la població adolescent i jove ja que s’ha descrit com el col.lectiu de major risc de patir aquestes malalties. Aposta per una prevenció inespecífica (abordant aquells factors que poden fer més resistents al noi i a la noia a patir aquestes malalties) i integral (a través també de la família i dels educadors i educadores). Després de cada intervenció preventiva amb un grup de 30 nois i noies solen consultar una mitjana 1,5 casos de casos en risc.

  • Fundació ITA (FITA)

    FITA col·labora amb la Fundació la Caixa en el Programa Incorpora, amb l'objectiu d'inserció laboral com a eina de prevenció. També desenvolupa accions de prevenció i sensibilització dels TCA per mitjà d'accions de divulgació i sensibilització, d'accions de prevenció per a la població adolescent d'escoles i instituts de secundària sobre factors de protecció i d'accions de prevenció per a pares i mares a escoles i instituts de secundària.

  • Fundació ABB

    La fundació ABB desenvolupa un programa de prevenció dels trastorns alimentaris i de promoció de la salut integral en l'àmbit educatiu. També realitzen un taller enfocat a la prevenció de l’assetjament escolar (bullying) a les aules per a infants que el pateixen per problemes de sobrepès o obesitat.

  • "Nens en moviment"

    Aquest programa de salut pública, desenvolupat pel Servei de Pediatria de la Vall d'Hebron, s'adreça a la prevenció de l'obesitat infantojuvenil. També hi col·labora la Fundació ABB. 

  • Fomentar la comunicació en la família. Els fills i filles han de veure que les seves idees i opinions són escoltades i tingudes en compte, alhora que aprenen que hi pot haver diferents punts de vista.
  • Promoure la tolerància. Els infants i adolescents han d’aprendre a acceptar les diferències i a respectar l’autonomia pròpia i la dels altres.
  • Potenciar l’autoestima positiva dels fills i filles. Els pares han d’elogiar-los quan aconsegueixen fites importants i han de saber donar-los confiança quan es troben perduts. Nois i noies han de sentir-se valorats pel que són i per les seves habilitats, i no només pel seu físic. 
  • Donar eines per criticar els estereotips i els ideals que es poden veure als mitjans de comunicació. Per fomentar això, és positiu veure la televisió, llegir revistes o navegar per internet amb els fills i filles i després conversar sobre aquest temes. 
  • Fer de l’alimentació un acte social i familiar, fent com a mínim un àpat al dia la família reunida i parlant de temes de interès i importància per tots els membres.
  • Promoure hàbits d’alimentació saludables.
  • En cas de detectar comportaments de risc potencial, acudir al seu d’atenció primària i a les associacions d’ajuda a les persones afectades i a les famílies per tal d’orientar-se cap a un possible diagnòstic i posterior tractament.
 

Les àrees assistencials d’atenció primària són molt adients per instaurar i mantenir programes pdicoeducatius de prevenció per l'accés dels metges de família, pediatres i professionals de la infermeria als grups familiars. La detecció precoç en l'àmbit de l'atenció primària també forma part d'una política preventiva eficaç.

Per la seva naturalesa, quan els casos de TCA arriben a la consulta d’un metge d’atenció primària solen emmascarar-se amb altres tipus de símptomes. Són habituals les consultes per problemes psicològics, ginecològics o gastrointestinals que encobreixen una anorèxia o bulímia nervioses.

La detecció de comportaments de risc o de casos de poca evolució és de gran importància de cara al desenvolupament de la malaltia. El professional d’atenció primària haurà de tenir les eines suficients per fer-la i saber donar un recolzament específic afavorint la no aparició del problema alimentari. També ha de ser capaç de derivar el pacient a una unitat especialitzada en cas de sospitar la presència d’un quadre complet d’un trastorn de la conducta alimentària.

El paper actiu que han de tenir els professionals dels centres educatius no solament se centra en mantenir una actitud vigilant enfront l’aparició d’aquest tipus de conductes. També han de vetllar pel correcte desenvolupament psico-afectiu dels alumnes, prevenint l’aparició d’aquests comportaments potencialment perillosos mitjançant eines que fomentin una bona salut mental i que permetin als alumnes desenvolupar factors protectors, com una autoestima positiva o una actitud crítica enfront els estereotips de bellesa. Per tal d'afavorir la creació d’aquestes actituds protectores els professionals han de:

  • Promoure una autoestima positiva com a factor de protecció i manteniment d’una adequada salut mental. Els professionals han de fomentar que els seus alumnes se sentin valorats pels seus mèrits, no solament pel seu físic; han de reforçar les seves capacitats positives.
  • Fomentar l’autonomia donant responsabilitats i permetent que s’aprengui dels propis errors. El professionals han de vetllar perquè la classe sigui un entorn on els alumnes se sentin segurs a l'hora d'expressar sentiments i emocions, sense por a ser jutjats pel professor o els seus companys. 
  • Facilitar l’aparició de les habilitats socials i l’assertivitat pel correcte desenvolupament dels adolescents mitjançant un clima obert i tolerant a l’aula.
  • Permetre les diferències individuals, donant exemple que s’ha d’acceptar les persones tal com són, amb els seus defectes i les seves qualitats.
  • Fomentar l’esperit crític dels seus alumnes envers els mitjans de comunicació i la publicitat per tal de no deixar-se influenciar per modes o tendències contraproduents i aprendre a discriminar entre les seves necessitats reals i les que s' intenten imposar a la televisió, les revistes o Internet. 
  • Rebre informació veraç i contrastada científicament sobre els TCA per afavorir-ne la correcta detecció.
  • Si es detecta un possible cas de trastorn de la conducta alimentària, parlar ràpidament amb la família de la persona afectada sense generar alarma per promoure'n la implicació en la cerca d’un possible diagnòstic i posterior tractament.

Els mitjans de comunicació i la publicitat esdevenen un factor sociocultural de risc de patir trastorns de la conducta alimentària. La difusió mediàtica del model corporal prim com a sinònim de bellesa i èxit té impacte directe sobre la percepció que les persones tenen del seu propi cos i genera una gran insatisfacció amb la pròpia imatge. D'altra banda, el llançament de missatges que indueixen l'aprimament, com ara la promoció de productes amb resultats miraculosos o  baixos en calories, fomenten conductes poc saludables per controlar el pes sense percebre el risc que això pot tenir sobre la salut. 

La difusió de determinats continguts pot ajudar a generar actituds i conductes saludables de la població. Per contra, un tractament incorrecte pot coadjuvar al desencadenament d’aquestes malalties.

Data d'actualització:  17.01.2017

Trastorns de la conducta alimentària

S'han trobat 9 resultats.

Autor:  Data de publicació:  Mida:  Utilització de les imatges i vídeos Avís: Es poden utilitzar les imatges i vídeos que estiguin subjectes a una llicència que així ho permeti (per exemple llicències Creative Commons). En cas de dubte, cal consultar l'organisme que apareix com a autor. Comparteix a: /web/resources/fwkResponsive/fpca_subcapcalera/img/NG_ico_twitter.png /web/resources/fwkResponsives/common/img/playIcon.png /web/resources/fwkResponsive/fpca_subcapcalera/img/NG_ico_facebook.png
Pensa-ho bé! La publicitat no mostra tota la realitat
veure video
Pensa-ho bé! Un cos massa prim no és el que et cal
veure video
L’anorèxia no és culpa de ningú però tots en som responsables
veure video
Atenció! Signes de bulímia nerviosa
veure video
Atenció! Signes d’anorèxia nerviosa
veure video
Creences falses sobre l’alimentació
veure video
ResSer - Anorèxia, bulímia i altres trastorns de la conducta alimentària
veure video
Campanyes 012 i gencat
veure video
Campanyes 012 i gencat
veure video