• Imprimeix

Bulímia nerviosa

Bulímia nerviosa

La bulímia nerviosa es caracteritza per la presència d'episodis d'ingesta voraç: menjar una quantitat important d'aliments en un curt període de temps, generalment en secret i amb sentiments de pèrdua d'autocontrol davant d'aquests aliments, que acostumen a ser de contingut calòric alt. L'aparició i la freqüència de les afartades varia depenent de l'estat d'ànim, de la gana de la persona afectada i de la disponibilitat de menjar: en situacions o estats d'ànim d'avorriment, solitud, frustració, depressió, etc., o bé després d'un període més o menys ampli d’alimentació restrictiva i davant la presència de menjar o la possibilitat d'adquirir-ne, apareixen els anomenats afartaments.

Les persones afectades de bulímia nerviosa intenten neutralitzar els efectes dels afartaments sobre el pes mitjançant conductes de purga, especialment els vòmits, encara que també poden abusar dels laxants i utilitzar els diürètics. Poden també fer exercici físic per controlar el pes encara que generalment manifesten poca constància, la qual cosa fa inútil aquesta activitat.

A l'inici del trastorn, aquestes persones poden mostrar una gran preocupació pel pes i figura, però si la malaltia es perllonga, la preocupació pot desaparèixer i la persona pot tenir un pes normal o fins i tot alt. Ara bé, la persistència del descontrol alimentari fa que les conductes d'afartament i vòmits siguin molt semblants a les conductes addictives: l'afartament i el vòmit es manté ocult, es viu amb sentiments de vergonya i culpa i la persona afectada sol demanar ajuda quan ja ha passat molt de temps des de l'inici del problema.

 

La bulímia nerviosa pot ser de tipus:

  • Tipus purgatiu: durant l'episodi de bulímia nerviosa, la persona afectada es provoca regularment el vòmit o utilitza en excés laxants, diürètics o ènemes. 
  • Tipus no purgatiu: durant l'episodi de bulímia nerviosa, la persona afectada utilitza altres conductes compensatòries inapropiades com, per exemple, el dejuni o l'exercici intens, però no recorre a provocar-se el vòmit, ni abusa de laxants, ni usa en excés diürètics o ènemes.

La bulímia es presenta molt sovint associada amb altres patologies mentals. Les més importants són les relacionades amb substàncies: l'abús i la dependència de substàncies il·legals en els trastorns de la conducta alimentària és alt. Al principi, l'ús d'estimulants (amfetamines i cocaïna) està relacionat amb els intents per reduir la gana; després, es vincula als quadres de bulímia nerviosa associada a la impulsivitat. Fins al 40% de les persones diagnosticades (d'anorèxia o bulímia nervioses) reconeixen que abusen o depenen d'alcohol o substàncies il·legals.

 

Trastorns d'ansietat
En els TCA es presenten quadres fòbics específics (fòbia a certs aliments, fòbia social, etc.) i altres com ara la claustrofòbia o les fòbies simples no relacionades. El mateix podem dir de les crisis de pànic o crisis d'angoixa.

 

Trastorns obsessivocompulsius (TOC)
Les persones amb TCA presenten una prevalença important de trets de personalitat obsessius. Són moltes les persones rígides, estrictes, ordenades, responsables, constants, intransigents i poc tolerants, trets de personalitat que predisposen i acompanyen els TCA.

 

Trastorns de la personalitat
Al voltant del 30% de casos de trastorns de la conducta alimentària presenten trastorns de la personalitat. Les persones que compleixen els criteris de bulímia nerviosa tenen una alta prevalença d'algun trastorn de la personalitat associat, especialment els trastorns límit i histriònic.

 

Trastorns de l'estat d'ànim
La depressió està també íntimament relacionada amb els TCA. És difícil plantejar l'existència d'una anorèxia o bulímia nervioses sense associar-hi un quadre de depressió. La prevalença de la depressió oscil·la entre el 40% i el 80%, amb més presència en la bulímia nerviosa.

 

Trastorns del control dels impulsos
Algunes de les conductes pertorbades dels trastorns de la conducta alimentària suposen una pèrdua de l'autocontrol (conducta de sobreingesta, conductes de purga, autoagressions, etc.), però també hi ha altres trastorns del control dels impulsos com poden ser la cleptomania o la tricotil·lomania.

La bulímia nerviosa és un trastorn anomenats multicausal, en els qual hi ha diferents factors de risc descrits que interaccionen i donen més predisposició a la persona de patir-la. Molts d'aquests factors es converteixen en signes d'alarma i marquen el possible inici d'una bulímia nerviosa.

 

Vulnerabilitat constitucional

Per raons constitucionals hi pot haver una certa vulnerabilitat, però aquests factors per si mateixos no determinen de manera inflexible l'aparició de la malaltia. Són:

  • Factors genètics. El risc de patir un TCA s'incrementa per sobre dels valors de la població general si hi ha l'antecedent d'un familiar amb un TCA, i el sexe femení té clarament més risc de patir-ne un (hi ha 1 cas de noi per cada 9-10 casos de noies). 
  • Pubertat/adolescència. La major incidència i prevalença d'aquests TCA se situa en la població adolescent. El desenvolupament puberal suposa canvis corporals, hormonals i psicològics que faciliten la preocupació excessiva per la imatge i el cos. A més, la pubertat precoç i la seva relació amb l'obesitat prepuberal comporta encara més risc.

 

Vulnerabilitat per carències personals

  • Factors psicològics. Elevats nivells de perfeccionisme, obsessió i ansietat, introversió, inseguretat i baixa autoestima han estat descrits com a precursors d'aquests TCA. Alguns d'aquests trets de personalitat són també determinats, en part, genèticament. La insatisfacció per la imatge corporal, molt freqüent entre la població adolescent, sol ser l'antecedent immediat de les conductes anòmales amb el menjar.

 

Vulnerabilitat per influències sociofamiliars

  • Alguns esdeveniments vitals, tant per l'especificitat com per la intensitat, poden ser factors que propiciïn l'aparició d'una bulímia nerviosa:
    • Factors perinatals (una mala vinculació mare/fill) com per famílies desestructurades, sobreprotectores o rígides i exigents. També famílies amb poca expressivitat emocional, o dolenta, si tenen antecedents de bulímia nerviosa i no fan dietes saludables.
    • Experiències vitals negatives, com ara el dol per un familiar pròxim, els antecedents d'abusos sexuals o les ruptures sentimentals.
    • Les dificultats de socialització amb els iguals (amics, companys), els canvis de domicili i d'escola, els problemes emocionals i sentimentals. 

 

  • Factors socioculturals. En les darreres dècades i en les societats occidentals ha aparegut un culte marcat a la primesa amb un ideal de figura femenina excessivament prima. Aquestes característiques culturals, especialment la moda, marca uns valors no sempre assumibles per tots els joves i genera creences personals i particulars sobre el pes, la dieta, la figura i la bellesa:
    • Les dietes sense control i per raons estètiques són perilloses, han d'estar recomanades per professionals i sempre dins de l'àmbit de la salut. Gran part de la població se sent atreta per “dietes miraculoses” que sovint segueixen sense justificació mèdica. A més, tenir un entorn en el qual algú fa dieta pot representar que aquest familiar sigui el “model a seguir”. 
    • Rebre crítiques i burles en relació amb el pes o la imatge corporal. Això pot ocórrer dins de la família o en el grup d'edat. Aquest darrer és un factor molt influent en les edats de l'adolescència, en què es diagnostiquen la major part dels TCA. 
    • Esports o professions amb la necessitat d'un control molt estricte del pes o de les ingestes (ballet, gimnàstica rítmica, models, etc.).
    • Mitjans de comunicació. Certs mitjans de comunicació poden recomanar mesures, algunes perilloses, per baixar el pes o modificar el cos. Indirectament poden difondre pensaments i creences errònies com que la primesa és sinònim de bellesa i la bellesa és la clau de l'èxit i la popularitat.
    • Altres factors de risc, com ara els antecedents d'abusos sexuals, l'abús de substàncies il·legals i d'alcohol, els trastorns per ansietat, etc.

 

Associats al pes

  • Preocupació extrema per la figura, la dieta i el pes.
  • Por i rebuig exagerats a tenir un pes normal o a la possibilitat de tenir sobreprès.
  • Pràctica del vòmit autoinduït i ús de laxants o de diürètics per controlar el pes.
  • Canvis de pes bruscos.
  • Obsessió per pesar-se contínuament.

 

Associats als hàbits alimentaris

  • Afartaments amb vòmits o sense.
  • Seguiment injustificat de dietes restrictives.
  • Estat de preocupació constant, que pot arribar a l'obsessió per tot allò que estigui relacionat amb l'alimentació.
  • Interès exagerat i anormal per receptes de cuina, dietes, taules de calories, etc.
  • Canvi d'hàbits alimentaris (tornar-se vegetarià, crudista, etc.).
  • Preferència per menjar sense companyia.
  • Interès per cuinar per als altres i hàbit de trobar excuses per no menjar.
  • Sentiment de culpabilitat pel fet d'haver menjat.
  • Comportament alimentari estrany (menjar a peu dret, esmicolar el menjar en trossos molt petits, jugar-hi, amagar-lo, menjar amb un ritme excessivament ràpid, etc.).
  • Llençar menjar o dir mentides sobre els àpats (compliment, tipus, quantitats, etc.).
  • Marxar de taula i tancar-se al lavabo després de cada àpat

 

Associats a la percepció corporal

  • Percepció errònia de tenir un cos gras o bé no percebre'l tan prim com és en realitat.
  • Intents d'amagar el cos amb roba fosca o ampla.
  • Excessiva satisfacció, i fins i tot exhibició, del cos molt prim.
  • Comentaris despectius sobre el propi cos.

 

Associats a l'exercici físic

  • Fer exercici físic en excés i mostrar nerviosisme si no se'n fa.
  • Utilització de l'exercici físic per aprimar-se o controlar el pes.

 

Associats als canvis d'actitud

  • Insatisfacció personal constant.
  • Estat depressiu i irritable, amb canvis d'humor freqüents.
  • Tendència a actuar de manera impulsiva i descontrolada.
  • Disminució de les relacions socials, amb tendència a l'aïllament.
  • Augment aparent de les hores d'estudi.
  • Dificultats de concentració.
  • Despeses excessives no justificades (possible compra de menjar).

 

Hi ha una simptomatologia general que es pot presentar en la majoria dels pacients bulímics. Però és una simptomatologia inespecífica i a priori no permet la identificació del trastorn. L’apatia, la fatiga, la irritabilitat i el canvi del ritme del son es poden afegir a la pèrdua del rendiment laboral o escolar i a un cert abandó de les atencions personals.

El metge realitzarà una exploració física. Les persones afectades presenten una lleugera distensió abdominal amb restrenyiment, hipertròfia de glàndules paròtides, pèrdua de l’esmalt dental, edemes en extremitats inferiors i abrasions al dors de les mans (a causa de l’autoprovocació el vòmit).

Altres criteris per al diagnòstic són: 

  • Presència d'afartaments recurrents. Un afartament es caracteritza per:
    • Ingesta d'aliments en un curt període de temps (per exemple, en dues hores) en una quantitat superior a la que la majoria de les persones ingeririen en un període similar i en unes circumstàncies similars. 
    • Sensació de pèrdua de control sobre la ingesta de l'aliment (sensació de no poder parar de menjar o de no poder controlar el tipus d'aliment o la quantitat que se n'està ingerint).

     

  • Conductes compensatòries inapropiades, de manera repetida, amb la finalitat de perdre pes, com ara el vòmit autoinduït, l'abús de laxants, l'ús de diürètics, ènemes o altres fàrmacs, dejuni i exercici excessiu.
  • Els afartaments i les conductes compensatòries inapropiades tenen lloc dos cops per setmana de mitjana durant un període de tres mesos.
  • L'autoavaluació està exageradament influïda pel pes i la silueta corporal. 

S’ha de fer un tractament orientat a la normalització biològica, l'abandonament de les conductes de risc i la substitució de pensaments anòmals per uns altres de més reals. Sempre són aconsellables les tècniques cognitives i conductuals, el tractament farmacològic i l’aprenentatge de tècniques per prevenir riscos i recaigudes. Es requereix una certa voluntat del pacient per guarir-se. 

El tractament farmacològic ocupa un lloc importat en el programa terapèutic. Els antidepressius IRSS s'han manifestat com uns eficaços reductors de la freqüència dels afartaments i els vòmits; també la utilització d'alguns antiimpulsius ha demostrat bona eficàcia.

Es pot dir que el malalt s'ha guarit del tot quan després d’un cert temps prudencial, i acabats els controls i el seguiment, la persona afectada es troba físicament normal i psicològicament estable.

No es pot calcular el temps mitjà de guariment, si bé se sap que el període de tractament i seguiment no és inferior a dos anys.

 

Quan és convenient d’hospitalitzar una persona bulímica?

Els criteris d’hospitalització són:
  • Risc físic sever pels vòmits o els laxants.
  • Fracàs del tractament ambulatori.
  • Crisi familiar.
  • Addiccions a substàncies il·legals.
  • Autoagressions.
  • Amenaces de suïcidi.

Les complicacions mèdiques de la bulímia nerviosa es deuen al resultat del complex simptomàtic “fartanera-purga” i es relacionen amb l’ús indiscriminat de laxants i diürètics i a la provocació freqüent de vòmits. Moltes de les complicacions aparegudes en l’anorèxia nerviosa també poden aparèixer en la bulímia, sobretot les causades per la malnutrició.

Les persones amb bulímia poden presentar:

  • Complicacions digestives. Es poden deure o bé a l’abús d’hidrats de carboni (que poden causar hipertròfia de les glàndules paròtides i salivals), o bé als vòmits (que poden causar esofagitis o perforació esofàgica i restrenyiment, per la deshidratació crònica) amb episodis diarreics. A més, també pot aparèixer buidatge alentit de l’estómac, dilatació gàstrica i risc de mort per trencament de l’estómac. L’ús continu de laxants també pot causar alteracions gastrointestinals, que poden ser lleus (alternança entre diarrees i restrenyiment, dispèpsia funcional) o greus (atonia intestinal, restrenyiment pertinaç, obstrucció intestinal).
  • Alteracions renals. Sorgeixen en un 70% dels pacients vomitadors o que abusen de laxants i diürètics, i manifesten des d’alteracions lleus de la funció renal fins a quadres de fallada renal. No hi són estranys edemes perifèrics. Aquestes complicacions els poden deixar seqüeles permanents o alteracions persistents del funcionament renal.
  • Lesions dentals. L’esmalt queda destruït i hi pot haver càries dentals i erosions a la boca. Es dona en pacients vomitadors i regurgitadors, atès que l’àcid clorhídric de l’estómac entra en contacte amb la cavitat bucal.
Data d'actualització:  16.01.2017