• Imprimeix

Anorèxia nerviosa

Anorèxia nerviosa

L'anorèxia nerviosa es caracteritza i manifesta essencialment per la pèrdua de pes a causa del desig irrefrenable d'estar prim, cada vegada més prim, i aquesta primesa és el resultat de pràctiques voluntàries com són les dietes restrictives estrictes, les conductes purgatives (vòmits autoinduïts, l'abús de laxants i l'ús de diürètics).

Tot i la pèrdua de pes objectiva, les persones afectades presenten un temor intens d'arribar a ser obeses. Hi ha una distorsió important de la imatge corporal, amb preocupació extrema per la dieta, figura i pes. Presenten conductes d'evitació cap al menjar amb accions compensatòries per contrarestar el que ingereixen com són la hiperactivitat física desmesurada i les conductes de purga. No solen tenir consciència de malaltia ni del risc físic per la malnutrició, l'abús dels laxants i diürètics o d'altres productes que (pretesament o suposadament) redueixen la gana o aprimen.

Les anorèxies cròniques poden deixar seqüeles permanents. N’hi ha de físiques: aturada del creixement, amenorrea (manca de menstruació), descalcificació, etc. I n’hi ha de psicològiques i conductuals: trastorns de personalitat, addiccions, deteriorament laboral, etc.

L'anorèxia nerviosa pot ser de tipus:

  • Restrictiu: durant l'episodi d'anorèxia nerviosa, la persona afectada no recorre regularment a afartaments o a purgues (per exemple, vòmit autoinduït, abús de laxants, ús de diürètics o ènemes). 
  • Compulsiu/purgatiu: durant l'episodi d'anorèxia nerviosa, la persona afectada recorre regularment a afartaments o a purgues (per exemple, vòmit autoinduït, abús de laxants, ús de diürètics o ènemes).

L'anorèxia es presenta molt sovint associada amb altres patologies mentals. Les més importants són les relacionades amb substàncies: l'abús i la dependència de substàncies il·legals en els trastorns de la conducta alimentària és alt. Al principi, l'ús d'estimulants (amfetamines i cocaïna) està relacionat amb els intents per reduir la gana. Fins al 40% de les persones diagnosticades (d'anorèxia o bulímia nervioses) reconeixen que abusen o depenen de l'alcohol o d'altres substàncies il·legals.

 

Trastorns d'ansietat
En els TCA es presenten quadres fòbics específics (fòbia a certs aliments, fòbia social, etc.) i altres com ara la claustrofòbia o les fòbies simples no relacionades. El mateix podem dir de les crisis de pànic o crisis d'angoixa.

 

Trastorns obsessivocompulsius (TOC)
Les persones amb TCA, especialment amb anorèxia nerviosa, presenten una prevalença important de trets de personalitat obsessius. Moltes són persones rígides, estrictes, ordenades, responsables, constants, intransigents i poc tolerants, trets de personalitat que predisposen i acompanyen els TCA.

 

Trastorns de la personalitat
Al voltant del 30% de casos de trastorns de la conducta alimentària presenten trastorns de la personalitat.

 

Trastorns de l'estat d'ànim
La depressió està també íntimament relacionada amb els TCA. És difícil plantejar l'existència d'una anorèxia o bulímia nervioses sense associar-hi un quadre de depressió.

 

Trastorns del control dels impulsos
Algunes de les conductes pertorbades dels trastorns de la conducta alimentària suposen una pèrdua de l'autocontrol (conducta de sobreingesta, conductes de purga, autoagressions, etc.), però també hi ha altres trastorns del control dels impulsos com poden ser la cleptomania o la tricotil·lomania.

L'anorèxia nerviosa és un trastorn anomenat multicausal, en el qual hi ha diferents factors de risc descrits que interaccionen i donen més predisposició a la persona de patir-la. Molts d'aquests factors es converteixen en signes d'alarma i marquen el possible inici d'una anorèxia nerviosa.

 

Vulnerabilitat constitucional

Per raons constitucionals hi pot haver una certa vulnerabilitat, però aquests factors per si mateixos no determinen de manera inflexible l'aparició de la malaltia. Són:

  • Factors genètics. El risc de patir un TCA s'incrementa per sobre dels valors de la població general si hi ha l'antecedent d'un familiar amb un TCA, i el sexe femení té clarament més risc de patir-ne un (hi ha 1 cas de noi per cada 9-10 casos de noies). 
  • Pubertat/adolescència. La major incidència i prevalença d'aquests TCA se situa en la població adolescent. El desenvolupament puberal suposa canvis corporals, hormonals i psicològics que faciliten la preocupació excessiva per la imatge i el cos. A més, la pubertat precoç i la seva relació amb l'obesitat prepuberal comporta encara més risc.

 

Vulnerabilitat per carències personals

  • Factors psicològics. Elevats nivells de perfeccionisme, obsessió i ansietat, introversió, inseguretat i baixa autoestima han estat descrits com a precursors d'aquests TCA. Alguns d'aquests trets de personalitat són també determinats, en part, genèticament. La insatisfacció per la imatge corporal, molt freqüent entre la població adolescent, sol ser l'antecedent immediat de les conductes anòmales amb el menjar.

 

Vulnerabilitat per influències sociofamiliars

  • Alguns esdeveniments vitals, tant per l'especificitat com per la intensitat, poden ser factors que propiciïn l'aparició d'una anorèxia nerviosa:
    • Factors perinatals (una mala vinculació mare-fill) com per famílies desestructurades, sobreprotectores o rígides i exigents. També famílies amb poca expressivitat emocional, o dolenta, si tenen antecedents d'anorèxia nerviosa i no fan dietes saludables.
    • Experiències vitals negatives, com ara el dol per un familiar pròxim, els antecedents d'abusos sexuals o les ruptures sentimentals.
    • Les dificultats de socialització amb els iguals (amics, companys), els canvis de domicili i d'escola, els problemes emocionals i sentimentals. 

 

  • Factors socioculturals. En les darreres dècades i en les societats occidentals ha aparegut un culte marcat a la primesa amb un ideal de figura femenina excessivament prima. Aquestes característiques culturals, especialment la moda, marca uns valors no sempre assumibles per tots els joves i genera creences personals i particulars sobre el pes, la dieta, la figura i la bellesa:
    • Les dietes sense control i per raons estètiques són perilloses, han d'estar recomanades per professionals i sempre dins de l'àmbit de la salut. Gran part de la població se sent atreta per “dietes miraculoses” que sovint segueixen sense justificació mèdica. A més, tenir un entorn en el qual algú fa dieta pot representar que aquest familiar sigui el “model a seguir”. 
    • Rebre crítiques i burles en relació amb el pes o la imatge corporal. Això pot ocórrer dins de la família o en el grup d'edat. Aquest darrer és un factor molt influent en les edats de l'adolescència, en què es diagnostiquen la major part dels TCA. 
    • Esports o professions amb la necessitat d'un control molt estricte del pes o de les ingestes (ballet, gimnàstica rítmica, models, etc.).
    • Mitjans de comunicació. Certs mitjans de comunicació poden recomanar mesures, algunes perilloses, per baixar el pes o modificar el cos. Indirectament poden difondre pensaments i creences errònies com que la primesa és sinònim de bellesa i la bellesa és la clau de l'èxit i la popularitat.
    • Altres factors de risc, com ara els antecedents d'abusos sexuals, l'abús de substàncies il·legals i d'alcohol, els trastorns per ansietat, etc.

Associats al pes

  • Preocupació extrema per la figura, la dieta i el pes.
  • Por i rebuig exagerats a tenir un pes normal o a la possibilitat de tenir sobreprès.
  • Pràctica del dejuni exagerat i ús de laxants o de diürètics per controlar el pes.
  • Compra i consum de productes per aprimar-se.
  • Pèrdua important de pes en poc temps.
  • Obsessió per pesar-se contínuament.

 

Associats als hàbits alimentaris

  • Seguiment injustificat de dietes restrictives.
  • Estat de preocupació constant, que pot arribar a l'obsessió per tot allò que estigui relacionat amb l'alimentació.
  • Interès exagerat i anormal per receptes de cuina, dietes, taules de calories, etc.
  • Canvi d'hàbits alimentaris (tornar-se vegetarià, crudista, etc.).
  • Preferència per menjar sense companyia.
  • Interès per cuinar per als altres i hàbit de trobar excuses per no menjar.
  • Sentiment de culpabilitat pel fet d'haver menjat.
  • Comportament alimentari estrany (menjar a peu dret, esmicolar el menjar en trossos molt petits, jugar-hi, amagar-lo, menjar amb un ritme excessivament ràpid, etc.).
  • Llençar menjar o dir mentides sobre els àpats (compliment, tipus, quantitats, etc.).

 

Associats a la percepció corporal

  • Percepció errònia de tenir un cos gras o bé no percebre'l tan prim com és en realitat.
  • Intents d'amagar el cos amb roba fosca o ampla.
  • Excessiva satisfacció, i fins i tot exhibició, del cos molt prim.
  • Comentaris despectius sobre el propi cos.

 

Associats a l'exercici físic

  • Fer exercici físic en excés i mostrar nerviosisme si no se'n fa.
  • Utilització de l'exercici físic per aprimar-se o controlar el pes.

 

Associats als canvis d'actitud

  • Insatisfacció personal constant.
  • Estat depressiu i irritable, amb canvis d'humor freqüents.
  • Augment de la rigidesa i l'obsessió.
  • Disminució de les relacions socials, amb tendència a l'aïllament.
  • Augment aparent de les hores d'estudi.
  • Dificultats de concentració.

El metge realitzarà una exploració física. Les persones afectades són extremadament primes, pàl·lides, desnodrides i amb la pell seca i freda. Tenen els cabells fràgils i les ungles trencadisses i amb tendència a deformar-se. Poden presentar alteracions a les dents. Una exploració elemental detecta la bradicàrdia i probablement nivells baixos de tensió arterial i de temperatura. 

Altres criteris per al diagnòstic són: 

  • Rebuig a mantenir el pes corporal igual o per sobre del valor mínim normal, considerant l'edat i la talla (per exemple, pèrdua de pes que dona lloc a un pes inferior al 85% del que s'espera o fracàs a l'hora d'aconseguir l'augment de pes normal durant el període de creixement, que dona com a resultat un pes corporal inferior al 85% del que s'espera).
  • Por intensa de guanyar pes o de convertir-se en una persona obesa, fins i tot trobant-se per sota del pes normal.
  • Alteració de la percepció del pes o la silueta corporal, exageració de la seva importància en l'autoavaluació o negació del perill que comporta el baix pes corporal.
  • En dones postpuberals, presència d'amenorrea; per exemple, absència de com a mínim tres cicles menstruals consecutius. Es considera que una dona pateix amenorrea quan les seves menstruacions apareixen únicament amb tractaments hormonals (per exemple, amb l'administració d'estrògens).

L'anorèxia té tractament i cada vegada és més efectiu, però no es guareixen tots els casos ni, malauradament, tots evolucionen bé. Per això és bo un diagnòstic precoç i un tractament correcte, que la pacient tingui una bona actitud i que la família hi col·labori. Segons tots els estudis, el percentatge d'evolució satisfactòria de l'anorèxia nerviosa és inferior.

El tractament psicològic és adequat per canviar els pensaments distorsionats de les persones afectades per uns altres de més adequats amb la realitat.

El tractament farmacològic només és necessari quan l'anorèxia conviu amb altres patologies: ansietat, depressió, obsessions, etc. 

Qualsevol situació de malnutrició pot comportar tot un seguit de conseqüències físiques d’intensitat i gravetat variades. La major part d'aquestes complicacions són conseqüència de les restriccions dietètiques i de la pèrdua de pes. Les persones amb anorèxia poden presentar:

  • Canvis menstruals i l'alteració de les hormones reproductores. Els trastorns menstruals van des de cicles irregulars fins a l’amenorrea primària o secundària, segons l'edat d'inici del trastorn.
  • Alteracions cardiovasculars, com són la bradicàrdia, la hipotensió i la hipercolesterolèmia. Aquestes complicacions poden desencadenar una mort sobtada. 
  • Molèsties gastrointestinals, com ara queixes d'inapetència, restrenyiment, nàusees i vòmits (gairebé sempre provocats). És habitual la sensació de plenitud i inflor després dels àpats. Són freqüents les hemorroides i el prolapse rectal. L'abdomen està enfonsat. La llengua se sol presentar normal, però no les dents, sovint amb lesions importants. Les glàndules salivals poden quedar afectades, sobretot les paròtides.
  • Alteracions esquelètiques, com l'osteoporosi durant els primers anys de la malaltia. 

 

Data d'actualització:  16.01.2017