Tatuatges, micropigmentacions i pírcings

Les complicacions més importants que es poden presentar es relacionen amb les infeccions. La col·locació d'un pírcing o la pràctica d'un tatuatge en condicions no adequade�s, pot ser la causa d'infeccions potencials pels virus transmesos per la sang, com els de les hepatitis B i C o el de la immunodeficiència humana o la verola del mico.

Aquestes pràctiques també es poden associar a infeccions bacterianes, tant en el punt on s'ha fet l'actuació corporal com a distància. La utilització de tintes defectuoses per fer tatuatges o tècniques de micropigmentació han estat les causes responsables de brots d'infeccions per bacteris o fongs.

Aquestes pràctiques també poden comportar problemes derivats d'al·lèrgies als materials utilitzats o cicatritzacions exagerades amb l'aparició de queloides, que són lesions de la pell produïdes per creixements exagerats del teixit que constitueix la cicatriu. Les complicacions secundàries a la col·locació d'un pírcing també tenen a veure amb el lloc anatòmic. El temps de cicatrització (habitualment llarg) varia segons el lloc triat i com més llarg és, més s'incrementa la probabilitat d'infecció. Els pírcings que perforen el cartílag no són recomanables, ja que tenen més risc de complicacions i, per tant, moltes vegades han de ser retirats. Els pírcings a la boca i als llavis poden provocar problemes orals, com la pèrdua de teixit de les genives i fractures dentals.

A banda de les complicacions mèdiques, també se'n poden presentar de psicosocials. Especialment en el cas dels tatuatges, que poden estigmatitzar les persones i ser una font de problemes, com la de trobar una feina. Moltes persones que s'han fet un tatuatge en un lloc visible se l'acaben traient, la qual cosa tampoc no està exempta de dificultats.

Aquests són els consells que cal tenir en compte i la informació bàsica que cal saber a l'hora de fer-se un tatuatge, posar-se un pírcing o fer-se una micropigmentació:

• Abans de fer-ho, cal:
  • Haver meditat bé la decisió, especialment en el primer cas, ja que els tatuatges són difícils d'eliminar.
  • Consultar amb el metge o metgessa possibles contraindicacions que se’n poden derivar.
  • Tenir en compte que no s’han d’aplicar tatuatges i pírcings en zones on hi ha lesions o ferides de la pell com èczemes, psoriasi, herpes, berrugues, al·lèrgies o lesions a la mucosa, tant si són agudes com cròniques.
  • No prendre, els dies previs a l’aplicació d’un pírcing o d’un tatuatge, medicaments antiagregants com l’aspirina, els anticoagulants o els vasodilatadors, alcohol, i tampoc sol ni raigs UVA en la zona d’aplicació.

• Quant a l'establiment on s'ha de practicar alguna d'aquestes tècniques:
  • Ha de ser un centre autoritzat. La legislació atribueix als municipis la competència d'autorització i controls sanitaris. En cas de dubte o queixa sobre la legalitat d'un establiment, cal acudir a l'àrea de sanitat del consistori corresponent.
  • Està prohibit de practicar aquestes tècniques de manera ambulant, com ara a fires, congressos i esdeveniments similars, sense el permís previ municipal. En aquests casos s'hauran de complir les mateixes condicions sanitàries que en els establiments permanents.
  • Ha de reunir les condicions higièniques necessàries. 
  • L'àrea de treball ha d'estar neta i aïllada de la resta del local. Hi ha d'haver un rentamans d'accionament no manual, ben equipat amb aigua corrent, dispensador de sabó i tovalloles d'un sol ús. 

• Pel que fa al personal professional que ha de practicar la tècnica:
  • Ha de tenir la formació que requereix la llei. El diploma que els acredita ha d'estar ben visible.
  • Ha d'informar prèviament la persona de qualsevol aspecte relacionat amb la intervenció i resoldre tots els dubtes que pugui tenir. 
  • Ha de lliurar a la persona un document de consentiment informat perquè el signi abans de fer-se el tatuatge, el pírcing o la micropigmentació. 

• A l'hora de fer-se un pírcing: 
  • Tot el material que es faci servir ha de ser estèril. És millor fer-lo amb una agulla estèril per tal de reduir el risc de contagiar-se del virus de l'hepatitis B i C, o de la sida.
  • La peça que es posi hauria de ser d'or de 14-18 quirats o de titani, esterilitzades i envasades individualment, ja que així es reduirà el risc d'infecció i d'al·lèrgies.
  • Tots els estris que es facin servir, com els adaptadors i altres elements necessaris, han d'estar esterilitzats i cal que es guardin en bosses o recipients estèrils fins que s'utilitzin.
  • La persona que faci el pírcing, l'haurà de fer amb guants de tipus quirúrgic d'un sol ús i no haurà de tocar res més que el que hagi d'emprar per fer-lo.
  • La pell s'ha de netejar i desinfectar abans de perforar-la. 

• A l'hora de fer-se un tatuatge:
  • El tatuador s'ha de rentar bé les mans i cada vegada que tatuï, posar-se guants de tipus quirúrgic, que sempre ha de dur posats.
  • Els tints i pigments han d'estar autoritzats, ser estèrils i d'un sol ús. 
  • Les agulles han de ser estèrils i d'un sol ús.

• Després de fer-se un tatuatge o un pírcing, cal: 
  • Evitar tocar-se'l amb les mans brutes. 
  • Evitar saunes, platges i piscines, prendre el sol i raigs UVA els dies posteriors.
  • Aplicar meticulosament les pautes de neteja i desinfecció fins que la ferida cicatritzi totalment.
  • Consultar amb el metge o metgessa si apareix qualsevol reacció o alteració.