Diagnòstic de la insuficiència cardíaca

El diagnòstic d'insuficiència cardíaca se sol establir quan apareixen alguns dels símptomes o signes descrits anteriorment.

No obstant això, pot ser necessari fer algunes exploracions, que ajuden a determinar com funciona el cor i com aquest funcionament repercuteix en l'organisme.

Entre aquestes proves hi pot haver:

• Una analítica general.

• Una radiografia de tòrax.

• Un electrocardiograma. Consisteix a registrar en paper l’activitat elèctrica del cor, mitjançant uns pegats que es posen al pit i a les extremitats.

• Una ecocardiografia. És una prova similar a la que es fa a les embarassades per veure el fetus, però en aquest cas per veure el cor. Proporciona molta informació sobre el funcionament del cor, i la mida del cor, la força amb què batega, i l'estat de les vàlvules cardíaques.

• Una prova d'esforç. Serveix per veure quina és la resposta del cor durant l’esforç físic, que és quan el cor ha de treballar més forçat per bombar la sang cap als músculs. La prova d’esforç es pot realitzar sobre una cinta rodant, sobre una bicicleta o, de vegades, provocant que el cor faci l’esforç amb l’administració d’un medicament.

• Una angiografia o cateterisme. Consisteix a introduir, per via venosa o arterial, un líquid o contrast que, mitjançant raigs X, mostra el recorregut de la sang per les venes, les artèries o les cavitats del cor.