Accés al contingut Accés al menú de la secció

Professionals  > Temes de salut  > Voluntats anticipades
 

Voluntats anticipades


8
Foto_voluntats_anticipades

Les voluntats anticipades són unes instruccions que una persona major d'edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, adreça al seu metge o metgessa responsable, per tal que les tingui en compte quan la persona es trobi en una situació en què les circumstàncies que concorrin no li permetin d'expressar personalment la seva voluntat.

Són una forma d'expressió de l'autonomia de les persones a l'hora de decidir en relació amb la seva pròpia salut, la qual cosa constitueix un dret avalat èticament i legalment.

L'objectiu dels documents de voluntats anticipades és mantenir el respecte a les decisions personals dels pacients i augmentar la seguretat dels professionals a l'hora de respectar-les.

El suport dels professionals en l'elaboració del document de voluntats anticipades millora la pràctica clínica i reforça la relació assistencial.


Quin és l'objectiu d'un document de voluntats anticipades (DVA)?
El DVA promou el principi ètic i legal de l'autonomia de la persona malalta a l'hora de prendre decisions relatives a la salut, fins i tot quan aquesta ja no pot decidir per si mateixa.
Per als professionals constitueix una forma de respectar les decisions personals dels pacients i d'augmentar la vostra seguretat a l'hora de respectar-les.
El vostre suport en l'elaboració del document de voluntats anticipades millora, doncs, la pràctica clínica i reforça la relació assistencial.

Qui pot formalitzar un DVA?
Qualsevol persona major d'edat i que conservi la seva plena capacitat pot expressar de manera lliure i anticipadament les instruccions que caldrà tenir en compte quan les circumstàncies no li permetin expressar personalment la seva voluntat.

Quin és el moment més aconsellable per fer un DVA?
El millor moment per fer un DVA és quan la persona conserva la seva plena capacitat. Com a professionals, hauríeu de saber localitzar el moment adequat, en funció de les circumstàncies concretes de la persona, per plantejar-li la possibilitat de fer-ho i oferir la vostra ajuda per redactar-lo.

Per escrit o verbalment?
A l'hora de decidir sobre els procediments mèdics, heu de respectar la voluntat de la persona, tant si és expressada verbalment com per escrit. Però l'interès del DVA és el fet de ser un document per escrit, ja que les instruccions escrites són més efectives perquè disminueixen els malentesos i la possibilitat de dubtes de metges, familiars o d'altres persones properes.

De tota manera, sempre que la persona conservi la seva capacitat, si expressa una voluntat de viva veu després d'haver realitzat el DVA, allò que té validesa és la voluntat de viva veu.

Hi ha un DVA que sigui l'oficial? 
No hi ha cap DVA que sigui l'oficial. El contingut del DVA és lliure i no està estandarditzat perquè depèn de la singularitat de la persona que l'escriu. Tanmateix, hi ha diferents models que poden servir de guia.

Quins continguts és recomanable que constin al DVA?
Per tal que la seva interpretació, i la consegüent aplicació dels professionals, sigui al més adequada possible, és recomanable que el document de voluntats anticipades consti de dues parts: la primera, amb els criteris i les instruccions personals; la segona, amb la designació d'una persona representant. Es poden utilitzar totes dues o només una.

Pel que fa a la primera part, és recomanable que inclogui:

  • Els criteris fonamentals que s'han de tenir en compte: la jerarquia de valors, les creences i les expectatives personals de l'autor del DVA.
  • Les situacions sanitàries concretes en les quals s'han de tenir en compte aquests criteris fonamentals.
  • Les instruccions i els límits concrets en relació amb l'actuació mèdica davant de decisions previstes en funció de les possibilitats evolutives.


Al DVA es poden especificar voluntats relatives a la persona un cop morta?
Sí, es poden especificar voluntats relatives a la donació d'òrgans, donació del cos per a la investigació científica o la voluntat sobre l'enterrament o la incineració, entre d'altres.
S'ha de tenir present, però, que possiblement l'autoritat i la potestat respecte a algunes d'aquestes altres consideracions no pertanyi als metges sinó a altres figures professionals, a qui s'haurà d'acudir per tal d'assegurar-ne l'acompliment.


Qui és el representant i per què és important?
El representant és una persona de plena confiança designada per la persona titular del DVA, que ha de conèixer els seus valors i la seva voluntat i tenir facultats per interpretar-la i aplicar-la. La seva funció consisteix a fer d'interlocutor amb el metge o metgessa o l'equip sanitari quan la persona no pugui expressar la seva voluntat per ella mateixa. En principi, la persona representant no hauria de contradir el contingut del document però sí que pot manifestar-se en aspectes no esmentats en el DVA, com poden ser: el consentiment informat, la valoració de les circumstàncies en funció dels avenços de la tècnica mèdica, l'oportunitat de la donació d'òrgans o d'investigació científica, etc.
Recordeu que nomenar una persona representant ja és una raó suficient per recomanar fer un DVA.

És recomanable designar un representant substitut?
Aquesta opció és molt recomanable ja que pot donar-se el cas que el primer representant designat es trobi impossibilitat per exercir la seva funció.

Qui no pot ser un representant?
Atesa la importància capital de les funcions i decisions encomanades a la persona representant, convé evitar que la pugui afectar cap mena de conflicte d'interessos, i assegurar que les decisions es prenen en interès de la persona malalta. És per això que convé que la persona representant no sigui, per exemple, cap dels testimonis del document, ni el metge o metgessa responsable que haurà d'executar les seves decisions, ni el personal sanitari que hi tingui vinculació. Això no exclou que puguin ser representants persones en què, per la vinculació afectiva o de parentiu amb la persona malalta, es pugui suposar que donaran prioritat als seus interessos.

Quan comença a exercir la seva autoritat el representant?
Normalment, la persona representant comença a exercir la seva funció quan la persona que ha realitzat el DVA ja no està capacitada per prendre decisions mèdiques i comunicar-les. Un metge o metgessa haurà determinat prèviament que la persona ha perdut aquestes capacitats.

Quins són els drets i les responsabilitats del representant?
La persona representant té accés a tota la informació necessària per prendre les decisions mèdiques relatives a la persona que ha redactat el DVA. Pot també participar en discussions i reunions concernents a la salut de la persona malalta, i, si és pertinent, pot decidir quina informació mèdica sobre aquesta se li procurarà a altres persones.
En relació amb les decisions que pren la persona representant, si el DVA inclou instruccions específiques sobre l'assistència sanitària, aquest les haurà de respectar i defensar. I si el DVA no determina què s'ha de fer en certes circumstàncies, llavors és la persona representant qui decidirà.
Aquesta no ha de substituir els interessos, desitgs, valors o creences del pacient pels seus, sinó seguir els del pacient. La persona que redacti el DVA por limitar l'àmbit en el qual vol que el seu representant actuï.


Fins a quin punt s'ha de tenir en compte un DVA?
L'existència del DVA comporta l'obligació legal i ètica que els professionals sanitaris el tinguin en compte en la presa de decisions. Ara bé, tenir en compte un DVA no significa fer-ne un seguiment mimètic o literal; la interpretació del document requereix una lectura crítica i prudent que porti a una decisió basada en el respecte a la voluntat de la persona.

Quins límits assenyala la llei respecte a l'aplicació del DVA?
Els límits són els següents:

  • Si la voluntat implica una acció contra l'ordenament jurídic explícit.
  • Si la voluntat atempta contra la bona pràctica mèdica establerta. S'ha de tenir en compte, però, que la persona té dret a la limitació o al rebuig del tractament, la qual cosa s'ha de respectar essent conscients que això no suposa una contradicció amb la bona pràctica mèdica.
  • Si sorgeix una situació no prevista en la qual es planteja el dubte raonable sobre si, en aquest cas, la persona malalta mantindria la lletra del contingut del DVA. En aquesta situació la figura de la persona representant pot servir d'ajuda.


Què s'ha de tenir en compte respecte a aquests límits en l'aplicació del DVA?

En relació amb aquests límits, cal tenir en compte que algunes de les pràctiques que en el present no estiguin disponibles o no estiguin legalment acceptades poden esdevenir-ho en el futur. Les lleis, els coneixements mèdics i els recursos tècnics poden canviar, de manera que la persona que efectua un DVA pot plantejar-se incloure-hi peticions no assumibles actualment perquè potser sí que ho seran en un futur. A més, tot i que aquestes peticions no siguin realitzables, expressar-les en el document pot ser útil per orientar altres decisions dels professionals.

El DVA s'ha de tenir en compte en una situació d'emergència?
En una situació d'emergència l'equip sanitari ha d'actuar molt ràpidament i possiblement no disposi de temps per assabentar-se que la persona malalta ha expressat la seva voluntat a través d'un DVA, de manera que actuarà segons el seu criteri. Tanmateix, després d'haver superat la situació d'emergència, els professionals sanitaris haurien d'esbrinar si la persona havia redactat un DVA, de manera que hi hagi l'opció de retirar els tractaments començats si el DVA expressa aquest desig.

Els comitès d'ètica assistencial us poden ajudar?
En els casos en què hi hagi una dificultat per interpretar la voluntat expressada o es produeixi una situació de discrepància de criteris per part de familiars o persones vinculades, la persona representant o els professionals, el comitè d'ètica assistencial del centre pot oferir una ajuda eficaç i enriquidora, en virtut del seu caràcter multidisciplinari i racional i de la seva metodologia reconeguda.


És important la presència i l'ajut del professional en la redacció i l'aplicació del DVA?
Tot i que no és obligatori comptar amb la presència d'un metge o metgessa, sí que és cert que el personal mèdic pot ser de gran ajuda a l'hora d'orientar en la presa d'algunes decisions i en el moment de redactar-lo. El professional també pot ser una gran ajuda per a la persona representant en els moments de la seva aplicació. És molt recomanable que el DVA sigui elaborat en un context de diàleg amb el vostre pacient i el seu representant, de manera que els dubtes, les pors i els desigs puguin ser expressats i aclarits. L'ideal seria que el DVA s'inserís en el pla anticipat de cures (PAC).

El DVA és un document aïllat? La importància d'inserir-lo en el pla anticipat de cures (PAC).
Perquè un DVA sigui realment efectiu, no convé que es faci de manera aïllada sinó en el marc del pla anticipat de cures (PAC). El PAC es concep com un procés de diàleg entre professional i persona malalta a través del qual es planifiquen tots els aspectes de l'assistència mèdica que ha de rebre la persona durant el procés de la malaltia. El DVA és un dels elements que formen part d’aquesta previsió de l'assistència.

Com es formalitza o valida un DVA?
És necessari que la persona garanteixi la seva identitat, que té capacitat per decidir, que coneix el contingut del DVA i que correspon amb la seva voluntat. Per tal de garantir aquests requisits de validesa, el DVA s'ha d'atorgar davant d'un notari o amb la intervenció de tres testimonis.

Quins són els requisits de validació del DVA davant de tres testimonis?
La llei exigeix que els tres testimonis siguin majors d'edat, que tinguin la capacitat d'obrar i que, com a mínim, dos d'ells no tinguin relació de parentiu fins al segon grau ni estiguin vinculats amb la persona per relació patrimonial.

Un cop validat, és també efectiu el DVA?
No. El DVA té validesa un cop escrit i signat per la persona i pel notari o els testimonis, però no és fa efectiu fins que la persona perd les capacitats de decisió i comunicació.

El DVA s'ha de registrar a la història clínica de la persona que l'atorga?
Quan la persona lliura el DVA al seu metge o metgessa responsable o al seu centre mèdic de referència, s'ha d'incloure a la seva història clínica. Cada història clínica ha d'assenyalar en un lloc visible si la persona titular ha formalitzat un DVA, per tal de facilitar-ne el coneixement i l'accessibilitat als professionals que n'han de tenir cura.

Què és el registre centralitzat de DVA?
El Departament de Salut disposa d'un registre centralitzat de documents de voluntats anticipades per difondre'ls i facilitar-vos l'accés independentment d'on es trobi la persona titular. És aconsellable que la persona registri el DVA per garantir-ne al màxim la difusió, però cal recordar que això no li dóna més validesa legal. Si el DVA ha estat validat davant de notari, aquest serà l'encarregat de registrar el document, de manera que no cal que ho faci la persona atorgant. Si el document ha estat validat davant de tres testimonis, la responsabilitat de registrar-lo recau sobre la persona atorgant.

Quina és la documentació necessària per inscriure el DVA al registre central?

  •  El full de sol·licitud emplenat degudament amb lletra majúscula i signat.
  •  Una fotocòpia d'aquest full de sol·licitud perquè pugui ser retornat amb el segell del registre.
  • El DVA amb totes les signatures.
  • Les fotocòpies compulsades dels DNI de la persona atorgant i dels tres testimonis.

Una vegada elaborat, el document de voluntats anticipades s'ha d'incloure dins de la història clínica de la persona malalta en el seu centre sanitari.

També es pot inscriure al registre de documents de voluntats anticipades del Departament de Salut, de manera que se'n garanteixi la incorporació a un fitxer automatitzat que permeti la consulta del document a qualsevol professional mèdic de Catalunya.



Data d'actualització: 15.02.2016