Accés al contingut Accés al menú de la secció
Professionals  > Temes de salut  > Zika
 
Segell novetat

Zika


8

El virus de Zika va ser descobert per primer cop el 1947 a la selva anomenada Zika a Uganda. Es tracta d'un arbovirus del gènere Flavivirus molt proper filogenèticament a virus com el del dengue, la febre groga, l'encefalitis japonesa o el virus del Nil Occidental. Es transmet per mosquits del gènere Aedes i produeix en general una malaltia lleu en l'ésser humà, si bé en els països amb brots epidèmics s'han descrit quadres neurològics i anomalies congènites associades a la transmissió del virus al fetus durant l’embaràs en dones infectades.

El període d’incubació habitual de la malaltia és de 3 a 12 dies, amb un màxim de 15 dies.

En els éssers humans, el període virèmic es manté fins a una setmana des de l'inici de símptomes. Durant aquest període, si el vector pica a una persona infectada pot transmetre la malaltia a les persones a les que piqui amb posterioritat.

Fins ara només s'havien registrat casos esporàdics en països d'Àfrica i Àsia, però durant l'última dècada la malaltia s'ha expandit a nous territoris on ha produït brots epidèmics.

 


El virus de Zika es transmet per la picada d'un vector (mosquits del gènere Aedes).

Existeix també evidència de transmissió a partir de dones embarassades infectades, de forma transplacentària o durant el part i també de transmissió sexual a través del semen. El virus també s'ha detectat en sang, saliva, orina i llet materna. S’ha descrit la possibilitat de transmissió per transfusió de sang. Fins ara no s’ha demostrat la transmissió del virus a través de la lactància materna.


Les infeccions asimptomàtiques són freqüents i s'estima que només 1 de cada 4 persones infectades desenvolupa simptomatologia clínica.

Les infeccions simptomàtiques en general produeixen un quadre lleu amb febre moderada, exantema maculopapular que s'estén freqüentment des de la cara a la resta del cos, artritis o artràlgia passatgera (principalment articulacions petites de mans i peus), hiperèmia conjuntival o conjuntivitis bilateral i símptomes inespecífics com ara miàlgia, cansament i mal de cap. Els casos acostumen a resoldre's sense complicacions greus i les taxes d'hospitalització són baixes. No obstant això, en alguns països amb brots actius s'ha observat un increment de pacients amb complicacions neurològiques (síndrome de Guillain-Barré), així com l'aparició d’afectacions neurològiques en nounats de mares infectades durant l'embaràs.


Per al diagnòstic, a més de la presentació de simptomatologia clínica compatible que no es pugui explicar per altres causes, es requereix el compliment dels criteris epidemiològics i microbiològics.

• Criteri epidemiològic:
– Residir o haver visitat àrees epidèmiques pel virus de Zika en els 15 dies anteriors a l'aparició dels símptomes.
– La infecció ha tingut lloc al mateix temps i a la mateixa zona on s'han produït altres casos probables o confirmats de malaltia causada pel virus de Zika.

 – Haver mantingut relacions sexuals sense preservatiu amb homes que hagin viatjat a zones amb transmissió activa del virus durant les 8 setmanes posteriors al retorn del viatge si no han presentat símptomes en cap moment o durant els 6 mesos posteriors al retorn si han presentat simptomatologia.

 

• Criteri de laboratori per a la confirmació de casos:
Ha de complir almenys un dels següents:
– Aïllament del virus en mostra clínica.
– Detecció d'àcid nucleic en mostra clínica.
– Detecció d'anticossos neutralitzants en sèrum, que es realitzarà una vegada estiguin disponibles un dels següents resultats positius, els quals defineixen el cas com a probable: presència d'IgM en sèrum o seroconversió d'IgG específics del virus o augment quatre vegades del títol entre mostres en fase aguda i fase convalescent (10 a 14 dies després de l'inici).


No existeix tractament específic per a la infecció pel virus de Zika. El tractament és simptomàtic.


Fins a l'any 2007 només s'havien descrit casos esporàdics en alguns països d'Àfrica i Àsia. No obstant això, en l'última dècada s'ha expandit  a nous territoris, com diverses illes del Pacífic, on ha donat lloc a brots epidèmics. Durant el 2015 s'ha detectat transmissió autòctona del virus en diversos països d'Amèrica Llatina. La malaltia no està present a Europa encara que podria emergir com a conseqüència de la seva ràpida progressió en el continent americà i de l'expansió del vector pel món, incloent Europa. 

 


A les zones on s'ha detectat presència de vector competent per a aquesta malaltia, la mesura més eficaç per prevenir la transmissió local és el control vectorial d'acord amb els plans existents de preparació i resposta de malalties transmeses per vectors.

Davant la detecció d'un cas sospitós, s'han de prendre mesures per evitar el contacte amb mosquits mentre la persona estigui en període virèmic, mitjançant la protecció individual contra les picades amb repel·lents eficaços. També es poden usar mosquiteres en el llit i en portes i finestres i repel·lents elèctrics, especialment en zones de circulació del vector.

Es recomana informar adequadament els viatgers que es dirigeixin a zones endèmiques sobre el risc d'infecció, els mecanismes de transmissió, la simptomatologia i el període d'incubació i les mesures de protecció individual enfront de les picades de mosquit. S'ha de comunicar a aquests viatgers la importància d'acudir al metge si presenten símptomes compatibles amb la malaltia dins dels 15 dies següents d'haver abandonat la zona endèmica.

Les embarassades son el col·lectiu més sensible per la possibilitat de transmetre la infecció al fetus. Per aquest motiu es recomana que evitin viatjar a països amb risc de contagi de Zika durant l’embaràs. En cas que l’estada en alguna d’aquestes zones ja s’hagi produït, cal que ho informin al  professional de la salut que li farà una analítica per detectar o descartar la infecció. En el cas que la gestant estigui infectada  amb el virus de Zika, se la derivarà a un dels hospitals de referència per a un control més específic de l’embaràs.

En el cas que hagi sigut la parella sexual la que ha viatjat a països on hi ha transmissió del virus de Zika, cal utilitzar preservatiu durant tot l’embaràs.

Si es tracta d’una dona que estigui pensant quedar embarassada i ella o la seva parella sexual ha viatjat recentment a algun dels països afectats, cal que parli abans amb el professional de salut que l’informarà del període d’espera aconsellat per evitar riscos.

 


Data d'actualització: 11.05.2016