Accés al contingut Accés al menú de la secció
Ciutadania  > La salut de la A a la Z  > S  > Sida/VIH
 

La salut de la A a la Z

 
 

Sida / VIH


10
Cartell

Sida vol dir 'síndrome d'immunodeficiència adquirida' i és una malaltia que destrueix el sistema immunitari – les defenses del cos – produïda pel virus de la immunodeficiència humana (VIH).

Estar infectat pel VIH no és el mateix que tenir la sida. Hi ha persones que poden tenir el virus i estar molts anys sense tenir símptomes de la malaltia, trobar-se bé i tenir bon aspecte. Aquestes persones són seropositives, no tenen la sida, però poden transmetre el virus a d'altres persones.

Què passa quan t'infectes?

Un cop a l'interior de les cèl·lules, el virus pot quedar-se adormit durant llargs períodes de temps tot i que, a vegades, es multiplica i pot destruir-les. D'aquesta manera, el sistema immunitari perd la capacitat per defensar-se de les infeccions produïdes per altres gèrmens i també la capacitat per destruir les cèl·lules anormals que es produeixen en el nostre organisme. Aquest fet facilita l'aparició de malalties que caracteritzen la sida:

  • Les oportunistes: es produeixen quan el sistema immunitari es troba afectat.
  • Determinats tipus de càncers.
  • Alteracions neurològiques: provoquen alteracions greus de la consciència fins arribar a la demència.


El virus es pot transmetre sempre que arribi una quantitat suficient de sang, semen, fluix vaginal i llet materna de la persona infectada a la persona sana.

No tothom té la mateixa facilitat per infectar-se: un bon estat de salut, que inclogui una nutrició correcta i un adequat equilibri emocional, afavoreix la resistència general a les infeccions.

Els mecanismes de transmissió són:

  • La transmissió per la sang: el risc d'infecció és molt elevat quan es comparteixen agulles, xeringues i altres objectes contaminats per l'ús de drogues injectades. En aquest cas, la quantitat de sang que queda en aquests estris pot ser suficient per transmetre el virus, la qual cosa és encara més fàcil quan es comparteixen moltes vegades. Les punxades amb agulles contaminades i els talls accidentals comporten també un risc per al personal sanitari. Des del 1986, les transfusions de sang i dels seus productes derivats, els trasplantaments d'òrgans i la inseminació artificial són controlades sanitàriament i el risc de contagi per aquestes vies és pràcticament impossible. Altres situacions de risc baix, però amb possibilitat que es pugui transmetre el virus a la població general, són:
    • Quan es produeix un contacte penetrant (punxada o tall) amb un objecte que hagi estat contaminat amb sang d'una persona infectada. Això pot passar quan no s'utilitzen estris d'un sol ús o bé quan aquests estris no han estat degudament esterilitzats com, per exemple, en col·locar-se un pírcing, en la perforació de lòbuls de les orelles, en fer-se tatuatges, en fer-se la depilació elèctrica i en punxar-se amb una xeringa i una agulla abandonades al carrer.
    • Quan es comparteixen objectes domèstics que es puguin tacar amb sang, com raspalls de dents, fulles d'afaitar i altres estris d'ús personal, tot i que per raons d'higiene no s'han de compartir mai. En aquest cas, el risc és encara més baix. El fet de no compartir aquest tipus d'objecte també evita la transmissió per via sanguínia d'altres infeccions, com ara les hepatitis B i C i l'herpes.
  • La transmissió sexual: les relacions sexuals amb penetració sense preservatiu amb persones infectades, tant del mateix com de diferent sexe, comporten un risc de contagi.No totes les formes de relació sexual tenen el mateix risc: les de penetració anal o vaginal sense preservatiu comporten un risc elevat, mentre que en les relacions que comporten contacte oral amb els òrgans genitals el contagi és difícil i en les relacions sense penetració no hi ha risc de contagi.L'existència d'altres infeccions de transmissió sexual facilita el contagi per VIH.

    Grau de riscPràctica sexual
    Risc alt

    Penetració anal receptiva sense preservatiu (persona penetrada en la relació sexual)

    Penetració vaginal receptiva sense preservatiu (persona penetrada en la relació sexual)

    Penetració anal insertiva sense preservatiu (persona que penetra en la relació sexual)

    Penetració vaginal insertiva sense preservatiu (persona que penetra en la relació sexual)

    Risc baix, però possible

    Fel·lació (contacte orogenital a un home) sense preservatiu i amb ejaculació a la boca

    Cunnilinció (contacte orogenital a una dona) sense barrera

    Fel·lació sense preservatiu però sense ejaculació a la boca

    Petó negre (contacte oroanal) sense barrera

    Compartir joguines sexuals sense barrera

    Sense risc

    Petons humits (de boca a boca)

    Masturbació mútua

    Carícies i massatges

    Petonejar o llepar el cos


    Tot i això, en les pràctiques sexuals de risc alt, cal tenir en compte que:
    • El risc d'infecció pel VIH és superior en la penetració anal que en la vaginal.
    • En totes les relacions sexuals de penetració, ja sigui anal, vaginal i oral (fel·lació), el risc és teòricament superior per a la persona penetrada o receptora que per a qui penetra.
    • Quan hi ha lesions en les mucoses, el risc s'incrementa. Per aquest motiu, quan una persona presenta altres malalties de transmissió sexual (gonorrea, sífilis, herpes, entre d'altres), el risc d'infecció pel VIH augmenta.
    • En l'estimulació oral dels genitals femenins, el risc d'infecció pel VIH augmenta molt si la dona infectada té la menstruació.
  • La transmissió perinatal (de la mare al nadó): és un dels tres mecanismes principals d'infecció. Quan una dona embarassada està infectada pel VIH hi ha el risc que aquest es pugui transmetre al seu fill durant l'embaràs, el part i la lactància materna. La probabilitat que aquesta transmissió es produeixi és entre el 20 i el 25 %, en el cas de no prendre cap mesura terapèutica.

 

La transmissió del virus NO es produeix:

  • Compartir el lloc de treball
  • Compartir una habitació
  • Viatjar en el mateix vehicle
  • Utilitzar els vàters públics
  • Conviure en una mateixa casa
  • Menjar a la mateixa taula
  • Ballar
  • Abraçar-se
  • Fer-se petons
  • Compartir la classe en una mateixa escola
  • Banyar-se en una piscina pública
  • Utilitzar la mateixa roba
  • Compartir llapis, joguines, etc
  • Patir una picada de mosquits o qualsevol altre insecte
  • Donar sang

 

Recordem que el VIH:

  • És molt poc resistent a les condicions ambientals
  • No es propaga per via aèria
  • No es transmet per via digestiva
  • Es destrueix amb la calor, amb els detergents, amb el lleixiu, amb l'acohol, etc.
  • Si ho pensem bé, el risc d'infecció es troba limitat a pocs tipus de contactes que, generalment, es produeixen de manera voluntària

 

 


El fet que una persona estigui infectada pel VIH no vol dir que hagi de desenvolupar necessàriament la sida. L'evolució de la infecció varia d'una persona a una altra. Les etapes de l'evolució habitual de la infecció que poden veure's influenciades pel tractament són les següents:

  • Primoinfecció: els dies posteriors a la infecció, aproximadament la meitat de les persones manifesten símptomes inespecífics, que poden semblar els d'una grip.
  • Infecció asimptomàtica: durant un període de temps llarg, les persones infectades pel VIH no presenten cap símptoma d'infecció. Per aquest motiu, algunes d'aquestes persones ignoren la seva seropositivitat i, per tant, poden transmetre el virus als altres sense saber-ho.
  • Infecció amb símptomes menors: aquesta fase es caracteritza per l'aparició d'una sèrie de símptomes com diarrees persistents, suors nocturnes, febre, pèrdua de pes, augment de la mida dels ganglis limfàtics, i malalties de la pell i d'altres òrgans.
  • Infecció greu (sida): en aquesta etapa, els símptomes són més greus. La pèrdua de pes, la suor nocturna i la febre s'intensifiquen i es prolonguen en el temps, i apareixen infeccions oportunistes com la pneumònia per P. Carinii, la toxoplasmosi cerebral i la tuberculosi, entre altres. També es poden produir malalties del sistema nerviós i alguns tumors.

Davant la sospita de contagi convé consultar el metge o metgessa per valorar confidencialment i amb el consentiment de la persona si és oportú practicar una anàlisi per comprovar la presència a la sang d'anticossos contra el VIH. Aquesta anàlisi s'ha de fer als tres mesos del possible contagi, sempre cal confirmar el resultat abans d'interpretar-lo. Si aquest resultat és negatiu, vol dir que la persona no està infectada. Si és positiu, no vol dir que la persona estigui malalta de sida, però indica que és seropositiva, que està infectada pel VIH i que el pot transmetre. És recomanable que es facin les proves del VIH les persones que:
• Han tingut relacions sexuals sense preservatiu amb una o diverses parelles de les quals desconeixien si estaven infectades o no.
• Han compartit el material per injectar-se droga.
• Han patit alguna infecció de transmissió sexual.
• Les dones embarassades o que pensin tenir un fill.
• Les parelles estables que volen deixar d'utilitzar el preservatiu en les seves relacions sexuals.

Conèixer al més aviat possible si s'està infectat permetrà beneficiar-se d'un seguiment mèdic, accedir a un tractament eficaç que millora la qualitat de vida, així com adoptar les mesures necessàries per evitar la reinfecció i la transmissió del VIH.

On es pot fer la prova?
Es pot sol·licitar la prova de forma confidencial, voluntària i gratuïta al metge o metgessa de capçalera. També es pot anar als centres de prevenció i control de les infeccions de transmissió sexual i a algunes ONG d'ajuda a la prevenció de la sida. Quan es fa la prova, es podrà resoldre qualsevol dubte, rebre suport i orientació amb totes les garanties de confidencialitat del resultat.

Test ràpid de detecció del VIH a farmàcies
128 farmàcies de Catalunya estan acreditades per realitzar el test ràpid de detecció de la infecció pel VIH. S’ofereix al ciutadà la possibilitat de fer-se la prova de detecció ràpida del VIH, de manera confidencial i saber-ne el resultat en 15 minuts.
Tots els farmacèutics participants han rebut formació específica tant per la realització de la prova com per a la comunicació de resultats, i estaran connectats a centres hospitalaris referents. Les oficines de farmàcia acreditades portaran un distintiu que les identifica.
L’objectiu de la prova és facilitar-ne l’accés als grups més vulnerables, que no acostumen a adreçar-se a altres punts de la xarxa sanitària, i evitar el retard en el diagnòstic.
El diagnòstic precoç del VIH ha de permetre al pacient beneficiar-se d’un seguiment mèdic i accedir a un tractament eficaç que millori la seva qualitat de vida, així com adoptar les mesures necessàries per tal d’evitar la reinfecció i la transmissió del virus.

Per informar-se de les farmàcies on es realitza la prova podeu trucar a:
• Telèfon d’informació sobre la Sida: 900 212 222
• CatSalut Respon: 061

Farmàcies on es realitza el test ràpid de detecció del VIH


Avui dia, la sida no es cura, però si existeixen tractaments que dificulten la multiplicació del virus i que ajuden a millorar la qualitat de vida d'aquelles persones que estan infectades pel VIH.

Aquests tractaments s'han de seguir durant tota la vida, encara que la persona no se senti malalta. És molt important perquè el tractament sigui eficaç, que la persona prengui els medicaments de forma rigorosa i tal com li indiqui el metge o metgessa.

La teràpia antiretroviral redueix el nombre de partícules del VIH a la sang i impedeix la rèplica del virus del VIH a l'organisme. També permet ajudar el sistema immunitari a recuperar-se de la infecció pel virus. És una combinació de medicaments i pot tenir efectes secundaris dels quals el seu metge o metgessa informarà en el seu moment.

Tot i prendre la medicació les persones tractades per la teràpia antiretroviral encara poden transmetre el virus per mitjà de les relacions sexuals o quan comparteixin agulles.

Si no es fa correctament el tractament el VIH pot tornar-se immune a la teràpia i fer-se resistent. En aquests casos el metge o metgessa pot considerar fer un canvi en el tractament que s'estigui prenent.

Pot haver-hi aviat una vacuna?

Per ara no hi ha cap vacuna, però és possible que n'hi hagi alguna en el futur. De fet, són molts els grups d'investigadors que hi treballen, però encara no s'han aconseguit uns resultats satisfactoris. També s'estan investigant altres antivírics que estimulen el creixement cel·lular o s'utilitzen medicaments per prevenir les infeccions oportunistes.


Per no infectar-se, cal tenir present quins són els mecanismes o vies de transmissió.

En cas de transmissió per la sang, cal:

  • No compartir els objectes necessaris per preparar i injectar drogues.
  • No compartir els objectes d'ús personal (raspalls de dents, fulles d'afaitar, etc.).
  • Esterilitzar correctament els instruments que serveixen per perforar la pell o bé utilitzar materials d'un sol ús. 


En cas de transmissió sexual, cal:

 

  • Utilitzar un preservatiu nou cada cop que es té una relació sexual.
  • Vigilar que el preservatiu no es trenqui en obrir l'embolcall o que no s'esgarrapi amb les ungles o els anells mentre es manipula.
  • Vigilar el consum de drogues o d'alcohol, ja que això pot afectar l'habilitat a l'hora d'utilitzar el preservatiu correctament.
  • No utilitzar mai al mateix temps un preservatiu masculí i un de femení, ja que la fricció pot provocar-ne el deteriorament.


En cas de transmissió de mare a fill, cal:

  • Quan una dona vol quedar-se embarassada i desconeix el seu estat serològic és convenient que es faci el test de detecció d'anticossos anti VIH per tal de poder prendre una decisió.
  • La dona embarassada infectada té la possibilitat de continuar l'embaràs o interrompre'l legalment. Si decideix continuar amb l'embaràs, és convenient que parli amb el seu ginecòleg o ginecòloga de com pot disminuir el risc d'infecció del nadó.
  • La llet materna pot transmetre el virus, per la qual cosa està desaconsellada.

 

Vacunacions en les persones adultes infectades pel VIH

Les persones que viuen amb el VIH poden tenir un risc més elevat de desenvolupar malalties immunoprevenibles o de patir-ne de forma més aguda que la població general, i la seva resposta immunitària a les vacunes també pot ser que no sigui òptima.
Per tot això, si esteu infectats pel VIH, cal que el vostre metge us informi sobre quines vacunes estan indicades i la dosi més convenient d’acord amb el vostre estat immunitari.
l’infosida núm. 45  s’inclou informació dirigida als professionals sanitaris en relació amb la vacunació dels adults infectats pel VIH.

Pla per a l'accessibilitat al preservatiu
 
Com a resposta al creixent nombre d’infeccions pel virus de l’HIV a través de la via sexual detectat a casa nostra, el Programa per a la Prevenció i l’Assistència de la Sida ha impulsat un ampli ventall d’iniciatives, entre les quals es troba el Pla per a l’accessibilitat als preservatius.

El preservatiu és l’eina preventiva més eficient i suficientment contrastada per evitar la transmissió sexual del virus de l’HIV, entre d’altres malalties. L’accés al preservatiu s’ha de produir en un context on es faciliti també l’educació sanitària suficient per tal que el jove sigui lliure i conscient a l’hora de decidir usar-lo.

Diferents experiències arreu del món confirmen que el fet de facilitar l’accés al preservatiu no fomenta l’increment de relacions sexuals entre els joves (Peter Piot, ONUSIDA).

L’objectiu primordial d’aquest Pla és millorar l’accés al preservatiu com a mitjà de prevenció per part de la població, especialment la jove i adolescent, a través de l’abaratiment del preu final del producte i de l’ampliació dels punts de dispensació.

El Pla per a l’accessibilitat als preservatius inclou les activitats següents:

  • Distribució gratuïta de preservatius masculins i femenins: una de les iniciatives en marxa és l’adquisició i el subministrament gratuït de preservatius masculins i femenins per part del Programa. Davant la impossibilitat de trobar fins ara el preservatiu femení en el mercat català, i a fi de garantir-ne l’accés a la població fins que se’n restableixi la comercialització pels canals habituals, el Programa atén, sempre de forma excepcional, les peticions d’organitzacions no governamentals de servei a la sida, d’unitats funcionals de sida per als programes de parelles serodiscordants, de serveis sanitaris de centres penitenciaris i d’unitats d’atenció a la salut sexual i reproductiva.
  • Accessibilitat al preservatiu a baix preu (Programa Màquina): té com a objectius millorar l’accessibilitat al preservatiu de la població jove de Catalunya, abaratir el cost del preservatiu i ampliar els punts de dispensació del preservatiu.

Què cal tenir en compte?

La Sida és una malaltia infecciosa produïda pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). El VIH es transmet per la sang, el semen i les secrecions vaginals de les persones infectades. No es pot saber si una persona està infectada pel seu aspecte. Estar infectada pel VIH no és el mateix que tenir la sida. Hi ha persones que després de molts anys d'haver-se infectat continuen tenint bon aspecte, tot i que poden contagiar el virus a una altra persona.

Pots haver-te infectat si:

  • Heu tingut relacions sexuals sense preservatiu
    • amb una persona infectada o amb sida o
    • amb homes que hagin pogut practicar conductes de risc (injectar-se drogues, tenir relacions sexuals sense preservatiu amb altres homes, o tenir múltiples relacions sexuals sense preservatiu amb dones).
  • Us heu injectat drogues i heu compartit amb una altra persona el material d'injecció.


Saber si esteu infectades us pot ajudar a prendre decisions importants

Si penseu tenir fills o ja esteu embarassades, us convé saber si esteu infectada pel VIH.

  • La dona infectada té un 20% de probabilitats de contagiar el virus al seu fill: durant l'embaràs, el part o la lactància feu-vos una anàlisi de sang
  • Podeu saber si esteu infectades amb una anàlisi de sang senzilla. Demaneu consell al vostre ginecòleg sobre la realització d'aquesta anàlisi.
  • Aquesta anàlisi només es pot fer amb el vostre consentiment. Sempre us han d'informar del resultat de forma confidencial.
  • Un resultat positiu confirmat vol dir que sou seropositiva, esteu infectades pel VIH. 


Si sou seropositives

  • Les decisions sobre la maternitat són difícils de prendre. No retardeu una decisió que només vosaltres podeu prendre.
  • L'atenció sanitària regular des de l'inici de l'embaràs és molt important.
  • El tractament amb medicaments antiretrovirals  pot disminuir el risc de contagiar el vostre fill. Demaneu consell al vostre ginecòleg.
  • Si ja esteu embarassades heu de saber que teniu la possibilitat de continuar l'embaràs o interrompre'l legalment.
  • La llet materna pot transmetre el virus de la sida. No alleteu el teu fill. Pregunteu al vostre pediatre sobre el Programa DIDA.
  • El vostre fill, en néixer, tindrà resultats positius en l'anàlisi de la sida encara que no estigui infectat. Demaneu consell al pediatre per saber si està infectat i per fer el tractament més adequat.

Com podeu protegir-vos de la sida?

Tenint relacions sexuals sempre amb la mateixa persona, si cap dels dos no esteu infectats. Si no és així i no esteu segures que vosaltres o les persones amb les quals teniu relacions estigueu infectades:

  • Parleu-ne i decidiu com tenir relacions sexuals segures.
  • Utilitzeu sempre preservatiu en totes les relacions de penetració. Us protegiran de la sida i d'altres malalties de transmissió sexual.
  • Les relacions sexuals sense penetració no tenen risc de contagi del VIH.

Eviteu el consum de drogues. Si esteu embarassades i consumiu drogues, demaneu ajut a persones especialitzades, informeu-vos sobre els programes de metadona o utilitzeu sempre xeringues noves. Infectar-vos depèn sobretot del que vosaltres.

Totes les dones han d'estar informades sobre la sida. Una dona infectada embarassada pot contagiar de la sida al seu fill. Si heu practicat conductes amb les quals creieu que podeu haver-vos infectat, cal que us facin una anàlisi de la sida.
Si sou seropositives, el risc de contagi al vostre fill pot disminuir amb una actuació a temps del ginecòleg o el pediatre.


Promoció d'hàbits saludables en la persona infectada pel VIH
Si en el conjunt de la població assumir un estil de vida i uns hàbits saludables és fonamental per tenir una bona salut, en el cas de les persones infectades pel VIH aquest fet es fa encara més patent.

A continuació, es recullen una sèrie d'orientacions destinades a ajudar les persones que viuen amb el VIH a mantenir una salut més bona i, per tant, una qualitat de vida més alta.  

Limitació o evitació del consum de tòxics
El consum habitual o excessiu de substàncies tòxiques (tabac, alcohol, cocaïna, heroïna, amfetamines, drogues de disseny, etc.) a més de no ser saludable, pot comportar tota una sèrie d'efectes negatius en la persona infectada pel VIH: alteracions en l'estat immunològic, possibles interaccions farmacològiques amb els antiretrovirals i altres fàrmacs d'ús comú en aquesta malaltia, increment de les pràctiques de risc enfront del VIH, risc d'intoxicació aguda, així com increment del risc de patir diverses malalties. Cal que la persona infectada pel VIH deixi el consum de tòxics i, si això no fos possible, que el redueixi al màxim. 

Exercici físic
L'exercici físic adaptat a les capacitats de cada persona és de gran utilitat ja que proporciona relaxament, enforteix la musculatura, millora el descans i augmenta l'apetit, a banda de tenir efectes beneficiosos sobre el sistema cardiovascular.

És convenient que la persona infectada pel VIH realitzi regularment activitat física moderada, com caminar, nedar o anar amb bicicleta, i que eviti en qualsevol cas l'esgotament físic.

El fet de contraure la infecció pel VIH no obliga necessàriament la persona que feia esport a abandonar aquesta pràctica, però sí cal adaptar-lo a les seves capacitats físiques i al seu estat general, i és recomanable evitar la realització de competicions esportives.

Massatges
En general, els massatges produeixen un efecte relaxant i de plaer, tant des del punt de vista físic com psicològic, permeten el contacte i la comunicació a través del tacte, activen la circulació i poden alleugerir el dolor.

El massatges han de ser proporcionats per professionals experimentats i amb unes mesures higièniques extremes, i no convé que siguin gaire intensos. Hi ha determinades circumstàncies en què poden estar contraindicats: estats avançats de la malaltia, presència d'adenopaties grans i/o doloroses, febre elevada o lesions cutànies (èczemes, úlceres, sarcoma de Kaposi extens o amb edema, exantemes).

Descans
El descans i el son reparador són molt necessaris en la persona infectada pel VIH, com en qualsevol malaltia crònica en què hi ha un consum energètic important. En general, és recomanable dormir un mínim de vuit hores cada dia, que es poden complementar amb una estona de migdiada si es dorm menys a la nit o si hi ha molta activitat física o intel·lectual durant la jornada.

Quan la persona pateix estrès és recomanable complementar el descans amb exercicis senzills de relaxament de deu minuts de durada, un parell de vegades al dia.

Relacions socials i aspectes quotidians
Algunes persones, en saber que estan infectades pel VIH, tenen por de ser "descobertes" i, per tant, rebutjades per les persones del seu entorn social, o tenen por de contagiar-les. És molt important que la persona infectada no s'automargini, ja que les relacions socials són fonamentals per mantenir un bon equilibri emocional, i el manteniment de l'activitat habitual, tant laboral com d'esbarjo, l'ajuda a assolir un bon equilibri psicològic. Les activitats habituals de la vida quotidiana (com conviure amb altres persones en una mateixa casa, compartir la dutxa, el lavabo, la roba o la vaixella, donar-se la mà o fer-se un petó, abraçar-se) no comporten cap risc de transmissió del virus. 

Convivència amb animals domèstics
En principi, les persones infectades pel VIH no cal que renunciïn a tenir animals de companyia, ja que els poden ser molt gratificants. De tota manera, tot i que el risc és baix, cal saber que alguns animals poden vehicular algunes infeccions. Cal evitar tenir mascotes exòtiques (llangardaixos, micos, etc.) i extremar les mesures higièniques en els contactes amb els animals.

Maneig saludable de l'aigua i dels aliments
Els aliments i l'aigua poden ser vehicles de gèrmens causants de malalties, que en les persones infectades pel VIH poden arribar a ser molt greus. La preparació correcta dels aliments i el consum adequat de l'aigua que s'ha de consumir són mesures essencials per tal d'evitar-les. És molt important extremar les mesures higièniques en la preparació i elaboració dels plats.

Higiene personal
És necessària tant per a la cura de la imatge de la persona com per evitar infeccions afegides. Rentar-se diàriament el cos i els cabells, així com raspallar-se les dents després de cada àpat, netejar-se i tallar-se les ungles són mesures que eviten l'acumulació de gèrmens que poden causar infeccions afegides. Per a la neteja de la pell és millor emprar sabó neutre i esbandir-la bé després per impedir irritacions o sequedat excessiva.

Hi ha una sèrie d'objectes i estris que cal evitar compartir amb altres persones, tant per higiene com pel risc potencial de contaminar-se amb sang a partir de petites ferides: objectes tallants o punxents com ara màquines o fulles d'afaitar, tallaungles o tallapells, escuradents, seda dental i raspalls de dents.

Mesures de neteja i desinfecció
En general, es recomana la neteja diària de la tassa del vàter amb lleixiu no diluït i la neteja setmanal de la cambra de bany amb aigua i detergent o lleixiu diluït, utilitzant sempre baietes i draps destinats únicament per a aquesta finalitat.

Els coberts, plats, gots i la vaixella en general s'han de rentar amb aigua calenta o al rentavaixella; també cal netejar la nevera amb aigua i detergent de forma periòdica.
La roba es pot rentar normalment a la rentadora i amb la resta de la roba de la casa si no està tacada amb fluids orgànics.

El material potencialment contaminat (agulles, xeringues, tampons, benes, esparadraps) s'ha de retirar en una bossa de plàstic o d'escombraries que es tancarà abans de llençar-la amb la resta de deixalles. Pel que fa a les agulles, cal evitar encaputxar-les i s'han de posar dins d’algun recipient per tal d'evitar punxades accidentals.

S'aconsella utilitzar guants per a la neteja o desinfecció en cas que hi hagi possibilitat de contacte amb fluids corporals, femta, orina o vòmits, així com per evitar l'exposició a productes químics irritants.

Consells en cas de viatges i desplaçaments
Viatjar pot comportar alguns riscs per a les persones infectades pel VIH, especialment de contraure infeccions oportunistes quan viatgen a països en vies de desenvolupament. Per evitar-ho, és aconsellable conèixer quins són els riscs i adoptar les mesures de prevenció adequades: vacunacions, protecció contra insectes, farmaciola completa, etc. En aquest sentit, convé que la persona consulti el seu EAP o professionals especialitzats abans de viatjar.

Cal que la persona infectada s'asseguri de portar tota la medicació que necessita durant el viatge, juntament amb un informe on figuri clarament el seu diagnòstic i la pauta de medicació recomanada.

Abans de viatjar, cal comprovar que el país de destí no tingui restringida l'entrada de les persones infectades pel VIH o malaltes de sida, revisar les condicions de les assegurances de cobertura sanitària de la persona en cas de desplaçament (mutualitats, companyies d'assegurança, etc.) i comprovar si al país de destinació existeixen centres especialitzats en el tractament de persones infectades pel VIH.
Cal que la persona extremi les mesures d'higiene en la manipulació i el consum d'aliments i, si el viatge és a un país en vies de desenvolupament, que eviti el consum de verdures, llegums i amanides crues, fruites amb pela, aliments cuinats freds i aigua sense bullir.

Consells per a les persones que cuiden el pacient
En principi, el fet de cuidar una persona infectada pel VIH no comporta cap risc de transmissió del virus. No obstant això, cal adoptar mesures higièniques de protecció per evitar transmetre i contraure infeccions.

Si la persona cuidadora té lesions a la pell, ha d'utilitzar guants i, si aquestes lesions són massa extenses, és convenient que deixi la cura del pacient a una altra persona fins que les lesions estiguin curades.

Consell sobre tractaments alternatius o complementaris
Sovint la persona infectada pel VIH recorre, a més del tractament convencional de la infecció, a altres teràpies anomenades alternatives com l'acupuntura, l'homeopatia, el naturisme, la fitoteràpia, la macrobiòtica, etc. Els motius poden ser diversos: cansament del tractament convencional, manca de confiança en aquest o una cerca de complementarietat.

En principi, aquestes teràpies no tenen necessàriament una incidència negativa sobre la salut de la persona, però en cap cas s'ha demostrat científicament que siguin eficaces contra el VIH. En el cas d'algunes teràpies basades en l'administració de substàncies o de plantes es poden produir interaccions farmacològiques importants amb els antiretrovirals, de manera que en disminueixi l'eficàcia enfront del virus, a banda de poder presentar-se efectes secundaris lligats a aquests productes.

Conviure amb la sida

En la vida diària el risc d'infecció es troba limitat a uns pocs tipus de contactes que, generalment, es produeixen de forma voluntària. En aquests casos, cal seguir les mesures habituals de desinfecció i, d'aquesta manera, el risc serà pràcticament nul.

La informació que tenim sobre la transmissió del VIH ens ha de fer comprendre que no hi ha cap risc d'infecció davant les relacions quotidianes amb persones seropositives. D'altra banda, la persona que sap que està infectada, i encara més si està malalta, sofreix una situació emocional delicada. Per això, l'afecte, la comprensió i l'ajuda que podem oferir a les persones infectades i als malalts de sida serviran perquè adoptin més fàcilment les mesures preventives.

A l'escola els nens i nenes acostumen a intercanviar tot tipus d'objectes, es peguen, es llepen i, fins i tot, es mosseguen. Davant aquest fet, és molt comprensible que els pares, mares i el personal docent s'inquietin davant la possibilitat d'acollir un infant infectat. Però, de fet, avui dia, no es coneix cap cas d'infecció que s'hagi produït a l'escola.

Malgrat tot això, la integració a l'escola de nenes o nens infectats topa amb dificultats que molts cops provenen de la manca d'informació sobre la malaltia. Per això, prohibir a un infant infectat que vagi a l'escola o que faci una vida normal, no és raonable, ja que no suposa cap risc. A més, cal tenir en compte que, en tot cas, és l'infant infectat qui està més exposat a la transmissió de qualsevol malaltia per causa del seu estat immunològic.



Data d'actualització: 21.09.2015