• Imprimeix

Psicosi

Trastorns psicòtics

Psicosi

La psicosi és un problema de salut mental que fa que les persones percebin o interpretin allò que els envolta de forma diferent a les altres persones del seu entorn.

Es caracteritza per una distorsió de la percepció de la realitat i per una alteració significativa del funcionament mental (pensament, emocions i conducta). L’aparició dels símptomes es coneix com a episodi psicòtic o brot psicòtic.

Els trastorns psicòtics acostumen a aparèixer en l’adolescència o durant els primers anys de la vida adulta i tenen molt d’impacte en l’àmbit familiar, social, escolar i laboral.

A més dels trastorns psicòtics breus, les manifestacions psicòtiques poden estar associades a condicions de salut mental específiques, com ara l’esquizofrènia, el trastorn bipolar o la depressió greu, o poden caracteritzar-les.

La detecció i el tractament en les fases inicials de la malaltia (psicosi incipient) són fonamentals per a la recuperació de les persones afectades.

Causes

 

Els trastorns psicòtics acostumen a no estar produïts per una única causa i són el resultat de la combinació de diferents factors de caire biològic, psicològic i social.

Sovint s’associen a condicionants genètics, l’estrès, experiències traumàtiques, abús d’alcohol i drogues, malalties somàtiques o efectes indesitjables de tractaments farmacològics.

Tipus

  • En funció de la causa: 
    • Psicosi induïda per tòxics. Es produeix com a conseqüència del consum d’alcohol i altres drogues o bé de l’abstinència després d’un consum perllongat d’aquest tipus de substàncies. 
    • Psicosi reactiva breu. Es manifesta com a resposta a situacions de molta tensió o a canvis importants en les circumstàncies personals, com ara la pèrdua del lloc de treball o la mort d’un familiar. 
    • Psicosi orgànica. L’origen és un problema de salut o malaltia, com ara traumatismes, infeccions o tumors.

 

  • Segons la naturalesa dels símptomes: 
    • Trastorn delirant. El símptoma principal són les idees delirants o creences fermes en coses que no són certes. 
    • Trastorn esquizoafectiu. Es manifesten, de manera simultània o consecutiva, símptomes de trastorn afectiu (com la depressió) i de psicosi. 
    • Depressió psicòtica. Es tracta d’una depressió aguda combinada amb símptomes psicòtics.

 

  • En funció de la durada dels símptomes: 
    • Esquizofrènia. Els símptomes persisteixen durant un període de més de sis mesos. 
    • Trastorn esquizofreniforme. Els símptomes es manifesten durant un període inferior a sis mesos.

Signes d’alarma

Abans d’un episodi psicòtic, les persones poden presentar: 

  • Disminució del rendiment escolar o laboral
  • Dificultats per concentrar-se
  • Pensaments confusos
  • Desconfiança vers les persones de l’entorn
  • Aïllament social
  • Canvis bruscos en l’estat d’ànim
  • Problemes per dormir
  • Manca de cura o higiene personal
  • Idees insòlites i excessivament intenses
  • Sentiments estranys o absència de sentiments
  • Problemes per expressar-se verbalment
  • Dificultats per distingir la realitat de la fantasia

Símptomes

Els símptomes principals de la psicosi són: 

  • Al·lucinacions. Experiències sensorials produïdes en l’absència d’un estímul, com ara sentir veus o veure objectes i persones que no hi són. 
  • Idees delirants. Falses creences que persisteixen fins i tot quan hi ha evidència que no són vertaderes. Per exemple, pensar que s’és una altra persona o víctima d’una conspiració.

 

Altres símptomes inclouen un discurs incoherent o comportaments inadequats. 

L’episodi psicòtic es desenvolupa en tres frases: 

  1. Fase prodròmica. Els primers símptomes poden ser gairebé imperceptibles i les primeres manifestacions poden mostrar canvis en la manera d’expressar els sentiments, els pensaments o les emocions, alteracions en la rutina diària, disminució del rendiment, trastorns del son i dificultats de concentració, entre d’altres. 
  1. Fase aguda. Es manifesten símptomes clars d’alteració en la percepció de la realitat, com ara al·lucinacions o idees delirants. 
  1. Fase de recuperació. Amb un tractament adequat, la majoria de les persones es recuperen de l’episodi de psicosi i, en molts casos, mai no en tornen a patir.

Diagnòstic

L’estudi diagnòstic de la psicosi pot incloure: 

  • Història clínica psiquiàtrica i mèdica general. Per elaborar-la es recull informació extensa referida a la persona, a la seva família (antecedents) i al mitja en què viu (entorn social). 
  • Avaluació de l’estat mental mitjançant entrevistes, proves i qüestionaris. 
  • Exploracions complementàries necessàries per descartar altres problemes de salut que presenten símptomes similars i determinar la presència de trastorns associats.

Tractament

El tractament és integral i individualitzat, adaptat a les necessitats específiques de cada persona, i té com a objectius: 

  • la recuperació
    • personal (recuperació del sentit de la identitat, planificació d’un projecte de vida)
    • funcional (incrementar habilitats per fer front a la vida de la forma més autònoma possible)
    • clínica (disminució dels símptomes)
  • la prevenció de recaigudes

 

Les intervencions inclouen teràpia psicològica i psicosocial, atenció a la família i, en cas que siguin necessaris, medicaments (generalment antipsicòtics). 

Hi ha dos aspectes clau per a l’èxit del tractament: 

  • Promoure la vinculació i la participació de la persona en el procés assistencial i en la presa de decisions al llarg de la intervenció. 
  • Donar suport a la família i facilitar-ne la participació i la corresponsabilització en el procés de cura.
Data d'actualització:  10.04.2018

Informació relacionada