• Imprimeix

Osteoporosi

Fractures per fragilitat

Osteoporosi

L’osteoporosi és una malaltia de l’esquelet que debilita els ossos i fa que es trenquin amb facilitat, especialment els del canell, els de la part superior del braç, les vèrtebres, i el maluc.

És molt freqüent i afecta principalment les dones, sobretot després de la menopausa. Es produeix quan els ossos, que són teixits vius que es regeneren constantment, perden més massa de la que poden reemplaçar. 

La malaltia es desenvolupa lentament i sense símptomes a mesura que s’envelleix. Això provoca que moltes persones afectades no se n’assabentin fins que no es trenquen un os.

Aquestes fractures apareixen habitualment a partir dels 50 anys, i el fet d’haver-ne patit una incrementa entre 2 i 4 vegades el risc de presentar-ne de noves, generalment en els dos anys següents. Algunes d’elles, especialment les de maluc i les de les vèrtebres, poden produir dolor crònic i invalidesa.

L’adopció d’hàbits de vida saludables i certs medicaments poden ajudar a enfortir la massa òssia i reduir el risc de fractures.

Causes

L’osteoporosi és el resultat de la pèrdua de massa òssia, anomenada densitat mineral òssia.

Els ossos es reconstrueixen constantment: els vells es descomponen i se’n creen de nous per substituir-los. Fins als 35 anys, aproximadament, la creació d’ossos nous és més ràpida que la destrucció dels vells i, com a conseqüència, la massa òssia augmenta. A mesura que s’envelleix, en canvi, el procés es desenvolupa a la inversa: la massa òssia es perd més ràpid del que es crea. L’osteoporosi apareix quan aquest desequilibri s’agreuja.

 

Factors de risc

  • El sexe. Les dones tenen més probabilitats de desenvolupar la malaltia.
  • L’edat. L’osteoporosi afecta principalment la gent gran.
  • Els antecedents familiars.
  • Les hormones sexuals. Un nivell baix d’estrògens en les dones, com a conseqüència de l’absència de menstruació, i de testosterona en els homes, pot facilitar la pèrdua de massa òssia.
  • Una estructura òssia petita.
  • El dèficit de calci i vitamina D.
  • Els hàbits perjudicials:
    • El sedentarisme.
    • El consum de tabac.
    • El consum d’alcohol.
  • Certs medicaments, especialment l’ús perllongat de corticosteroides orals o injectats, com la prednisona i la cortisona.
  • Algunes malalties, com ara els trastorns de la conducta alimentària, l’hipertiroïdisme, la malaltia celíaca, la malaltia inflamatòria intestinal, i l’artritis reumatoide, entre d’altres.

 

Risc de fractura òssia

Actualment és possible preveure el risc que tenen les persones de 40 anys o més de patir una fractura òssia en els 10 anys posteriors mitjançant un test senzill disponible en línia.

Símptomes

L’osteoporosi es coneix com “la malaltia silenciosa” perquè no acostuma a produir cap símptoma. Malgrat això, hi ha alguns signes que poden fer sospitar la seva aparició:

  • Tenir mal d’esquena, perdre alçada i/o adoptar una postura encorbada (inclinada cap endavant), com a conseqüència del debilitament de les vèrtebres, que dificulta el manteniment del pes del cos.
  • Fracturar-se un os amb facilitat, per exemple, per una caiguda lleu o, en alguns casos, fins i tot per tossir o esternudar.

Diagnòstic

La densitometria òssia (tècnica DXA) permet diagnosticar l’osteoporosi, determinar el risc de fractura, valorar l’eficàcia del tractament i avaluar la salut dels ossos.

Aquesta prova, similar a una radiografia i completament indolora, mesura la quantitat d’os d’una zona determinada, és a dir, el que es coneix com a densitat mineral òssia. Les mesures es realitzen en diferents parts del cos, com ara la columna, el maluc i el fèmur.

Els resultats es comparen amb la densitat mineral òssia de persones joves i sanes. Els valors finals poden ser normals, determinar la pèrdua lleu de massa òssia (osteopènia) o revelar la presència d’osteoporosi.

Tractament

El tractament de l’osteoporosi pot incloure:

  • Una alimentació rica en calci i vitamina D. El calci és essencial per a la formació i el manteniment dels ossos, i la vitamina D ajuda l’organisme a absorbir-lo. Els productes làctics, com la llet, la mantega i el formatge, i el peix, especialment el salmó i les sardines, contenen calci i vitamina D. En alguns casos pot ser necessari prendre aquestes dues substàncies en forma de suplement nutricional. 
  • La pràctica diària d’activitat física moderada. Permet mantenir la força muscular, la coordinació i l’equilibri, i evitar, per tant, caigudes i fractures. El millor exercici per a la salut dels ossos és el que es basa en el sosteniment del propi pes, com ara caminar, córrer, pujar escales o ballar. El tai-txí i el ioga també són bones opcions. D’altra banda, cal evitar aquells exercicis que suposin esforços bruscos o comportin un risc alt de caigudes i fractures.
  • Altres hàbits de vida saludable, com ara no fumar i evitar el consum d’alcohol.
  • Medicaments. Els bifosfonats són els medicaments més utilitzats per tractar l’osteoporosi i prevenir fractures. Malgrat això, no se’n recomana el consum perllongat en dones amb risc baix de fractura després de la menopausa. La teràpia hormonal, amb fàrmacs que reemplacen els dèficit d’estrògens en dones i de testosterona en homes, és una altra opció farmacològica.

Prevenció

La millor estratègia per mantenir el bon estat dels ossos i prevenir l’osteoporosi és l’adopció d’hàbits de vida saludables, com ara mantenir una alimentació equilibrada, rica en calci i en vitamina D, fer activitat física diària i evitar el consum de tabac i alcohol.

A més, per evitar el risc de caigudes i prevenir possibles fractures és important viure en un entorn segur, desplaçar-se amb prudència i adoptar postures correctes.

Recursos per a professionals

Data d'actualització:  12.01.2018