• Imprimeix

Malaltia inflamatòria intestinal

Crohn / Colitis ulcerosa

La malaltia inflamatòria intestinal abraça un conjunt de trastorns inflamatoris crònics de causa desconeguda que afecten l'aparell gastrointestinal.

Les dues malalties inflamatòries intestinals més comunes són:

  • Malaltia de Crohn. Pot afectar qualsevol part del tracte gastrointestinal, des de la boca fins a l'anus. La inflamació que provoca afecta totes les capes de la paret de l'intestí.
  • Colitis ulcerosa. Només afecta el còlon. La inflamació que provoca només afecta la capa interna de la paret del còlon.

Causes

Actualment se’n desconeix la causa. La teoria més acceptada és que la malaltia inflamatòria intestinal es presenta com a resultat de l’existència d’una exagerada resposta immune intestinal, genèticament determinada, desencadenada per un agent desconegut, com ara un bacteri comensal de l'intestí.

Tot i que no s'ha demostrat que sigui hereditària, les persones amb antecedents familiars de malaltia inflamatòria intestinal tenen una predisposició més gran a patir-la que la resta.

Símptomes

Els primers símptomes s'acostumen a presentar entre els 15 i els 25 anys d'edat, tot i que en alguns casos apareixen entre els 50 i els 60 i també durant la infància.

Les persones afectades experimenten períodes de símptomes actius (brots) que alternen amb períodes d'activitat nul·la de la malaltia (remissió).

La gravetat dels símptomes varia en funció de la persona que els pateix i poden ser lleus, greus i, fins i tot, incapacitants. En alguns casos s'experimenten de manera gradual mentre que en altres es presenten de manera sobtada.

 

Malaltia de Crohn

Els símptomes més comuns són: moviments intestinals freqüents, diarrea, necessitat d'anar al lavabo amb freqüència, sagnat rectal, dolors abdominals, pèrdua de gana, pèrdua de pes i febre.

Durant els períodes de símptomes actius, les persones afectades també poden experimentar fatiga, dolors articulars i possibles problemes cutanis.

Els infants que pateixen aquesta malaltia poden presentar deficiències en el creixement i desenvolupament.

 

Colitis ulcerosa

La diarrea sagnant és el símptoma més freqüent. Generalment s’acompanya de dolor abdominal d’intensitat variable, que generalment es calma amb la deposició.

Les persones amb colitis ulcerosa també poden experimentar pèrdua de la gana, pèrdua de pes, febre, fatiga, anèmia i pèrdua de fluids corporals i nutrients.

Addicionalment poden aparèixer lesions a la pell, als ulls o dolors a les articulacions.

Diagnòstic

El diagnòstic de la malaltia inflamatòria intestinal es basa en la combinació de símptomes que presenta la persona afectada i un conjunt de proves complementàries per a l'estudi de l'aparell digestiu.

  • Anàlisi de sang. Permet determinar si el pacient té anèmia. L'anàlisi de sang també pot mostrar un alt nivell de cèl·lules blanques i de proteïna C reactiva, que és senyal d'inflamació.
  • Anàlisi de femtes. Serveix per detectar si hi ha sang o inflamació i també per descartar infecció dels intestins.
  • Colonoscòpia, ileoscòpia i biòpsies. La colonoscòpia permet veure l'interior de l'intestí gros i detectar qualsevol inflamació o hemorràgia. Consisteix a introduir a l'anus un tub llarg, flexible, il·luminat i connectat a un ordinador i a un monitor de televisió. Sempre que és possible també es fa una ileoscòpia de la part terminal de l'intestí prim (ili). Durant la colonoscòpia, el metge o metgessa també pot fer biòpsies. Es tracta d’agafar mostres de teixit de la capa superficial de la paret intestinal que s'analitzen sota un microscopi.
  • Radiografia convencional. Continua sent important la Rx simple d’abdomen en urgències i en pacients amb brots greus.

 

Altres proves que també serveixen per diagnosticar la malaltia inflamatòria intestinal són la tomografia computada i la ressonància magnètica. 

Tractament

Es tracta d'una malaltia crònica que de moment no es pot curar. Tot i així, cal tenir en compte que una persona amb malaltia inflamatòria intestinal té la mateixa expectativa de vida que la resta de persones que no la pateixen.

El tractament té els objectius següents:

  • Controlar la inflamació.
  • Corregir les deficiències nutricionals.
  • Alleujar els símptomes.

 

Pot incloure medicaments, suplements nutricionals, cirurgia o una combinació d'aquests.


1. Medicaments


Malaltia de Crohn

La inflamació es pot controlar amb medicaments antiinflamatoris:

  • Corticoesteroides. Generalment es recepten a persones que pateixen la malaltia en grau moderat o greu. Són molt efectius a curt termini, però tenen efectes secundaris, com ara hipertensió arterial, diabetis, augment de pes i increment del risc d'infeccions.
  • Immunomoduladors. Afecten el sistema immunològic. Es recepten en els casos en què els aminosalicilats i els corticoesteroides no són efectius o en els que hi ha una dependència als corticoides.
  • Teràpies biològiques. Consisteixen en anticossos creats per l’enginyeria molecular que bloquegen la inflamació. S’administren en els casos moderats i greus en què els corticoesteroides i els immunomoduladors no són efectius o en els que hi ha una dependència als corticoides.

 

Els antibiòtics s'utilitzen en diverses situacions.

Els pacients que pateixen deshidratació causada per la diarrea es tracten amb fluids i electròlits.


Colitis ulcerosa

Hi ha diferents tipus de fàrmacs per tractar la colitis ulcerosa que ajuden a reduir la inflamació:

  • Aminosalicilats. Són adients per iniciar el tractament de les persones que pateixen colitis ulcerosa lleu o moderada i de les que han patit una recaiguda.
  • Corticoesteroides. Generalment es recepten a persones que pateixen la malaltia en grau moderat o greu. Són molt efectius a curt termini, però tenen efectes secundaris, com ara hipertensió arterial, diabetis, augment de pes i increment del risc d'infeccions.
  • Immunomoduladors. Afecten el sistema immunològic. Es recepten en els casos en què els aminosalicilats i els corticoesteroides no són efectius o en els que hi ha una dependència als corticoides.
  • Teràpies biològiques. Consisteixen en anticossos creats per l’enginyeria molecular que bloquegen la inflamació. S’administren en els casos moderats i greus en què els corticoesteroides i els immunomoduladors no són efectius o en els que hi ha una dependència als corticoides.

 


2. Tractament nutricional


Malaltia de Crohn

El metge o metgessa pot recomanar suplements nutricionals, especialment per als infants que encara no han completat el creixement. De vegades s'utilitzen begudes especials, amb un alt contingut calòric.

En persones joves, i sobretot si és el primer brot de la malaltia, la nutrició enteral té un efecte terapèutic. Es tracta d'una tècnica de nutrició que consisteix a administrar els nutrients directament en el tracte gastrointestinal mitjançant una sonda.


Colitis ulcerosa

És menys freqüent que hi hagi dèficits nutricionals si no és en el context d'un brot greu.
 
El dèficit de lactosa és similar al de la resta de la població (només caldria retirar-la en els brots).

 


3. Cirurgia


Malaltia de Crohn

La cirurgia per extirpar part de l'intestí pot ajudar al tractament.

Molts pacients necessiten la intervenció per alleujar els símptomes o per corregir problemes en l'intestí, com ara obstrucció, perforació, fístules, abscessos o sagnat.

Altres persones que pateixen aquesta malaltia en l'intestí gros s'han de sotmetre a una colectomia o extirpació del còlon i és necessari desviar l'intestí prim a l'exterior del cos, a la paret abdominal (colostomia).

 

Colitis ulcerosa

En cas que la persona pateixi sagnat massiu, malaltia greu, ruptura del còlon o risc de càncer, és necessària l'extirpació del còlon.

Algunes cirurgies per extirpar el còlon desvien l'intestí prim a l'exterior del cos, a la paret abdominal (colostomia).

En altres intervencions, s'extirpa el còlon i l'intestí prim s'enganxa al recte, la qual cosa permet un funcionament normal de l'intestí.

Recursos per a professionals

Medicaments hospitalaris de dispensació ambulatòria (MHDA) per al tractament de la malaltia de Crohn en pacients adults:

 

A efectes de recomanacions per a l’ús d’aquests medicaments, es conclou que la indicació, el seguiment i l’avaluació de la resposta terapèutica per part dels professionals sanitaris es realitzi d’acord als criteris clínics definits en l’Acord.

Data d'actualització:  06.03.2018