• Imprimeix

Triquinosi

Triquinosi

La triquinosi és una malaltia causada per les larves d'un cuc intestinal, Trichinella spp., que migren i s'encapsulen a la musculatura.

En els humans, la malaltia clínica és molt variable. Generalment és benigna, però pot variar des d'una infecció no aparent fins a una malaltia mortal (la mortalitat sol ser inferior a l'1%, tot i que pot arribar fins al 35% si no es diagnostica i es tracta ràpidament).

Normalment, els casos de triquinosi tenen l'origen en el consum de carn de porc senglar o de productes elaborats amb aquesta carn. Tot i que a Catalunya es diagnostiquen pocs casos de triquinosi humana, la seva gravetat requereix l'adopció de mesures per prevenir-la.

Causes

La triquinosi és causada pel consum de productes carnis crus o poc cuinats, que contenen el paràsit Trichinella spp. Es pot trobar en la carn d'animals com el porc senglar, el porc domèstic, el cavall, l'ós, la guineu, la rata o el llop. Els animals salvatges, especialment els carnívors o els omnívors, poden considerar-se font potencial de la malaltia.

En el nostre context habitual, els principals reservoris del paràsit són el porc senglar, els rosegadors i els carnívors.

La cocció i, en alguns casos, la congelació inactiven el paràsit, però la salaó i la dessecació no. Per això, els pernils, les llonganisses i altres productes curats elaborats amb carn són possibles transmissors d'aquesta malaltia, si l'animal estava parasitat.

El període d'incubació de la malaltia, des que la larva entra a l'organisme fins que apareixen els efectes, és d'uns deu dies, i la infecció pot durar de deu dies a un mes.

No s'ha descrit la transmissió de la triquinosi entre persones.

Símptomes

Els símptomes principals d'una persona afectada per la triquinosi, són:

  • Manifestacions gastrointestinals, com ara diarrea.
  • Malestar abdominal.
  • Còlics.
  • Febre.
  • Edema de parpelles superiors seguit d'hemorràgies subconjuntivals i retinianes amb dolor i fotofòbia.
  • Dolor muscular (especialment en respirar, mastegar o en fer servir els músculs llargs), set, sudoració, calfreds, debilitat, prostració.
  • Símptomes respiratoris i neurològics.
  • Insuficiència miocardíaca.

Diagnòstic

Si la persona ha consumit carns estranyes o poc cuites, els exàmens per diagnosticar la infecció comprenen:

  • Una analítica completa de la sang.
  • Una biòpsia del múscul.
  • Estudis serològics: s'examina la sang per detectar la presència d'anticossos contra un microorganisme. Certs microorganismes estimulen el cos per produir anticossos durant una infecció activa.
  • Estudi de la creatina-fosfocinasa: és un enzim que hi ha, sobretot, al cor, al cervell i al múscul esquelètic. També es realitza observant la sang.

 

Tractament

No hi ha un tractament específic per a la triquinosi, un cop les larves han envaït els músculs. Els analgèsics poden ajudar a alleugerir el dolor muscular.

La majoria de persones amb triquinosi no presenten símptomes i la infecció es resol per si sola. Les infeccions més greus poden ser més difícils de tractar, especialment si existeix afectació dels pulmons, del cor o del cervell.

S'ha de buscar assistència mèdica si es presenten símptomes que suggereixen la presència de triquinosi i s'ha consumit recentment carn poc cuita o crua que pugui haver estat contaminada.

Prevenció

La carn de porc i d'animals salvatges s'ha de cuinar completament per matar l'organisme enquistat. Per a determinades espècies, com T. spiralis o T. pseudospiralis, la congelació és també efectiva per inactivar la larva, però no ho és per a T. britovi. Cal destacar que la carn assecada, fumada o salada no és fiable per prevenir la infecció.


Com a consumidors, heu de procurar:

  • Consumir productes carnis procedents d'establiments autoritzats, perquè són controlats.
  • Coure bé la carn: la cocció a 77° C és suficient per deixar inactiu el paràsit.
  • Congelar la carn, en cas de tenir dubtes sobre el seu origen: per a peces de gruix inferior a 15 cm, cal mantenir durant 20 dies a –15° C o durant 6 dies a –30° C, perquè es destrueixin els possibles quistos de triquina. Aquesta mesura, però, no és efectiva per eliminar el risc d'infestació per T. britovi.

 

Des del punt de vista legal, cal fer una distinció entre les carns de caça destinades a la comercialització i les destinades al consum particular dels caçadors. En el primer cas, el reglament de la Unió Europea estableix el protocol necessari per evitar el consum de carn amb triquina.

Les persones que intervenen en el procés de comercialització, des dels caçadors fins als restauradors o detallistes, són les responsables directes de complir les condicions establertes legalment.


A les explotacions ramaderes, cal:

  • No alimentar els porcs amb deixalles crues.
  • Seguir un programa d'eliminació i control de rosegadors.
  • Instaurar i mantenir les mesures de bioseguretat adequades.


Als escorxadors i als establiments de manipulació de caça, cal:

  • Realitzar un control sistemàtic de triquines tant als escorxadors de porquí i d'equí com als establiments de manipulació de caça que processen porcs senglars per descartar la presència del paràsit a la carn. Aquestes actuacions formen part del control veterinari oficial permanent.

 

Si sou caçadors i heu caçat un porc senglar per consumir-lo en el vostre entorn familiar, heu de saber que a Catalunya cada any es troben casos d'animals infectats de triquinosi. Per tant, per consumir la carn del porc senglar amb seguretat, heu de demanar a un veterinari que inspeccioni l'animal i que analitzi la carn per descartar qualsevol risc de transmissió de malalties.

Les tècniques analítiques més adequades per detectar les larves de triquina es basen en els mètodes de digestió. Es desaconsella, doncs, el mètode triquinoscòpic, ja que té una fiabilitat molt baixa i pot donar com a resultat falsos negatius.

Adreces d'interès

Per conèixer els establiments de manipulació de caça on cal portar els animals de la cacera, us podeu adreçar als serveis regionals de l'Agència Salut Pública de Catalunya.


Servei Regional a Barcelona
Carrer de Roc Boronat, 81-95
08005 Barcelona.
Telèfon: 93 551 39 00
Fax: 93 551 75 05


Servei Regional a Girona
Plaça de Pompeu Fabra, 1
17002 Girona
Telèfon: 872 975 000
Fax: 872 975 745


Servei Regional a Lleida
Avinguda de l'Alcalde Rovira Roure, 2
25006 Lleida
Telèfon: 973 70 16 00
Fax: 973 24 65 02


Servei Regional al Camp de Tarragona
Avinguda de la Reina Maria Cristina, 54
43002 Tarragona
Telèfon: 977 22 41 51
Fax: 977 24 96 41


Servei Regional a Terres de l'Ebre
Carrer de La Salle , 8
43500 Tortosa
Telèfon: 977 44 81 70
Fax: 977 44 96 25


Servei Regional a la Catalunya Central
Carrer de la Muralla del Carme, 7, 1r
08241 Manresa
Telèfon: 93 875 33 86
Fax: 93 875 33 85


Servei Regional a l'Alt Pirineu i Aran
Plaça de Capdevila, 22, baixos
25620 Tremp
Telèfon: 973 65 46 17
Fax: 973 65 46 31

Qualsevol veterinari que disposi dels mitjans apropiats, en l'exercici de tasques privades, pot inspeccionar les mostres de carn. El Col·legi Oficial de Veterinaris de cada província us informarà dels veterinaris més propers.


Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona
República Argentina, 21-25, baixos,08023 Barcelona
Tel. 93 211 24 66; a/e: covb@covb.cat


Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona
Carrer del Cor de Maria, 10, entl.;17002 Girona
Tel. 972 20 00 62; a/e: colvetgi@covgi.cat


Col·legi Oficial de Veterinaris de Lleida
Carrer del Canonge Brugulat, 7, pral., 25003 Lleida
Tel. 973 27 95 18; a/e:veterinaris@colvetlleida.org


Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona
Carrer de Sant Antoni Maria Claret, 10, 1r, 43002 Tarragona
Tel. 977 21 11 89; a/e: covt@tinet.org


 

Data d'actualització:  02.10.2014