• Imprimeix

Endometriosi

L’endometriosi és una malaltia crònica en la qual l’endometri, que és el teixit que recobreix l’úter, creix i s’implanta fora de la cavitat original. Acostuma a afectar el peritoneu pelvià (membrana que cobreix la cavitat abdominal), els ovaris, les trompes de Fal·lopi i la resta de la regió pelviana, incloent-hi l’intestí, la bufeta i el recte.

Aquest teixit desplaçat respon, com el de l’úter, a les hormones que produeixen els ovaris durant el cicle menstrual, és a dir, prolifera, es desprèn i es descama durant la menstruació. Aquesta descamació, que no pot ser exterioritzada del cos, produeix quists ovàrics, nòduls i adherències.

S’estima que l’endometriosi afecta, en més o menys grau, una de cada deu dones en edat fèrtil. És la malaltia ginecològica més freqüent. Sovint se’n retarda el diagnòstic, perquè pot ser asimptomàtica o associar-se a dolors menstruals.

Es tracta d’una malaltia benigna, no cancerígena, que pot tenir un impacte important en la qualitat de vida de les dones que la pateixen. Pot causar dolor, sagnada menstrual abundant i dificultar les relacions sexuals. A més, entre el 30% i el 50% de les dones que la pateixen són estèrils.

 

Tipus d’endometriosi

La malaltia es pot presentar de tres formes bàsiques: 

  • Endometriosi del peritoneu pelvià superficial. El teixit endometrial es localitza a la superfície del peritoneu, sense infiltrar-lo. 
  • Endometriosi ovàrica. Apareixen quists a l’ovari, recoberts per teixit endometrial i plens de contingut hemàtic degut al sagnat periòdic que es produeix en cada cicle menstrual. 
  • Endometriosi profunda. Sol produir símptomes més greus i pot arribar a causar problemes de salut rellevants i irreversibles en les dones que la pateixen. El teixit endometrial infiltra el peritoneu o bé la capa muscular dels òrgans afectats (intestí, bufeta…).

 

Causes

Se’n desconeix la causa, però hi ha diverses teories científiques sobre l’origen de la malaltia. La menstruació retrògrada és la més acceptada. En aquest procés l’endometri flueix cap enrere a través de les trompes de Fal·lopi, en lloc de fer-ho cap endavant per ser expulsat en forma de sang menstrual.

S’han identificat alguns factors de risc relacionats amb la genètica, la reproducció i la menstruació:

  • Edat d’entre 25 i 35 anys.
  • Antecedents familiars.
  • Menstruació d’aparició precoç o de desaparició tardana.
  • Cicles menstruals curts (de menys de 27 dies).
  • Menstruació de llarga durada (7 dies o més).
  • Absència de fills.
  • Qualsevol malformació que dificulti la sortida de la sagnada menstrual fora del cos.

Símptomes

La freqüència i la intensitat dels símptomes varien en funció de la persona. En alguns casos (entre el 15% i el 30%), la malaltia cursa de manera asimptomàtica.

La manifestació principal de l’endometriosi és el dolor pelvià i abdominal ja sigui:

  • Durant la menstruació (dismenorrea).
  • En les relacions sexuals (disparèunia).
  • En qualsevol moment durant el cicle menstrual (dolor pelvià crònic).
  • Coincidint amb les deposicions i la micció (més comú durant la menstruació).

La intensitat del dolor no està relacionada amb la gravetat de la malaltia. Hi ha dones amb endometriosi lleu que en tenen molt, mentre que d’altres amb endometriosi greu n’experimenten poc o, fins i tot, no presenten dolor.

Altres símptomes de la malaltia poden ser:

  • L’esterilitat: entre el 30% i el 50% de les dones amb endometriosi són estèrils i entre el 50% i 60% de les dones estèrils tenen endometriosi.
  • Sagnada entre períodes menstruals.
  • Sagnada menstrual excessiva (hipermenorrea).
  • Problemes intestinals (còlics, diarrea, restrenyiment...).

Diagnòstic

Sovint l’endometriosi és difícil de diagnosticar. Els motius del retard diagnòstic són múltiples: la variabilitat dels símptomes que, en cas de ser-hi, es poden confondre amb els d’altres malalties (com ara la síndrome de l’intestí irritable), poc coneixement per part dels professionals sanitaris o l’existència de la falsa creença que la menstruació o les relacions sexuals poden fer mal o han de fer-ne. El fet és que des de l’inici dels símptomes fins al diagnòstic definitiu poden transcórrer fins a vuit anys de mitjana.

Algunes vegades la malaltia es detecta de manera casual, en el curs d’un estudi diagnòstic d’una altra malaltia, o quan la dona recorre a tractaments de fertilitat davant la dificultat per quedar-se embarassada.

El diagnòstic de l’endometriosi pot incloure la realització de diverses proves que permeten detectar la presència de lesions derivades de la malaltia:

Si el metge o metgessa sospita que l’endometriosi s’ha estès a altres òrgans o a localitzacions especials o bé necessita més informació, pot demanar altre proves, com ara la laparoscòpia, l’ecoendoescòpia o la colonoscòpia.

La laparoscòpia constitueix, alhora, una opció terapèutica. Es tracta d’un procediment quirúrgic amb anestèsia general. El cirurgià fa una petita incisió prop del melic i hi introdueix un petit tub (laparoscopi) amb una font de llum i una càmera, que transmet imatges de l’interior de l’abdomen o la pelvis a un monitor de televisió. Mitjançant aquest aparell pot trobar teixit endomètric fora de l’úter. Aquesta prova permet conèixer la ubicació, l’extensió i la grandària d’aquest teixit i, per tant, ajuda a determinar el tractament més adequat.

Aquestes eines diagnòstiques també serveixen per catalogar l’endometriosi en funció de la localització i les característiques dels implants de teixit endomètric.

Tractament

El tractament s’ha d’individualitzar en funció dels símptomes, el desig gestacional i les necessitats de la dona. Els objectius del tractament per a l’endometriosi són:

  • Suprimir-ne els símptomes (en especial, el dolor pelvià i la dismenorrea).
  • Millorar la fertilitat.
  • Evitar la progressió de la malaltia.
  • Eliminar les recaigudes. 

Tot i que es disposa de diverses opcions terapèutiques, actualment totes estan encaminades a alleugerir els símptomes de la malaltia i, en conseqüència, millorar la qualitat de vida de les persones afectades. El tractament depèn d’alguns factors, com la gravetat dels símptomes i el desig de tenir fills o no en el futur. 

El dolor crònic, principal símptoma de l’endometriosi, està determinat per factors biològics, psicològics i socials. En conseqüència, cal abordar el problema des d’una perspectiva holística que prengui en consideració tots aquests aspectes i se centri en la dona i no únicament en els aspectes biològics de l’endometriosi.

 

Tractament mèdic

El tractament mèdic és el tractament d’elecció per a l’endometriosi amb dolor lleu-moderat. Les opcions principals són:

  • Analgèsics. Els medicaments més utilitzats per alleujar el dolor produït per l’endometriosi són els antiinflamatoris no esteroïdals (AINE), com l’ibuprofèn o el naproxèn. En cas que aquests no siguin suficients per controlar-ne els símptomes, i sota l'adequada supervisió mèdica, es poden utilitzar altres fàrmacs amb més potència analgèsica, com els opioides
  • Teràpia hormonal. L’objectiu del tractament hormonal és limitar o aturar la producció d’estrogen, que fomenta el creixement de l’endometri. Redueix el dolor que provoca la malaltia i està indicat per a les dones que no intenten quedar-se embarassades. Els progestàgens i els anticonceptius hormonals combinats (anticonceptius postcoitals, pegats i diafragmes anticonceptius i el DIU hormonal) són alguns dels medicaments que s’utilitzen com a teràpia hormonal. 

 

Tractament quirúrgic

La cirurgia només està indicada quan el tractament farmacològic no funciona o en ocasions concretes en funció de les característiques de la dona. Té la finalitat d’eliminar les lesions produïdes per l’endometriosi i millorar els símptomes i la fertilitat.

La forma d’abordatge quirúrgic més utilitzada és la laparoscòpia. És la tècnica menys invasiva i la que permet una recuperació més ràpida, ja que només requereix una petita incisió a l’abdomen. Consisteix a eliminar els nòduls i les adherències mitjançant l’extirpació o l’aplicació de calor sobre la lesió.

Una altra forma d’abordatge és la laparotomia, reservada per a casos molt concrets. És una intervenció més invasiva que l’anterior i requereix un temps de recuperació més llarg, atès que suposa fer una incisió per accedir a la cavitat abdominal.

Viure amb

Els símptomes de la malaltia i l’impacte dels tractaments mèdics i quirúrgics poden afectar greument la qualitat de vida de les dones que la pateixen.

La malaltia influeix en diferents àmbits:

  • Psicològic. El patiment per la manca d’informació, el dolor perllongat en les formes més greus, la lentitud per aconseguir el diagnòstic o les conseqüències del tractament fan que algunes dones no puguin desenvolupar-se normalment en el dia a dia. És habitual que la malaltia vagi acompanyada de trastorns com la depressió o l’ansietat
  • Sexual. El dolor en mantenir relacions sexuals (disparèunia) que sovint produeix la malaltia no permet gaudir d’una vida sexual plena, minva l’autoestima i perjudica les relacions de parella. 
  • Familiar, social i laboral. L’endometriosi pot alterar les dinàmiques familiars, afectar les habilitats socials, i disminuir la capacitat de treball. 

Hi ha alguns consells que poden ajudar a alleujar el dolor que caracteritza la malaltia i a millorar la sensació de benestar:

  • Aplicar calor a la part inferior de l’estómac amb un coixí elèctric o una bossa d’aigua calenta. Els banys d’aigua calenta també serveixen per alleujar el dolor. 
  • Utilitzar tècniques de relaxació que ajudin a disminuir l’estrès que provoca l’endometriosi, com ara el ioga. 
  • Practicar activitat física regular, adaptada a les possibilitats de cada pacient. L’activitat física ajuda a millorar la circulació i activa les endorfines, que són els analgèsics naturals del cos.
Data d'actualització:  19.09.2018