• Imprimeix

Autisme

Descripció

El trastorn de l’espectre autista (TEA) inclou l’autisme, el trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat, l’autisme atípic, el trastorn desintegratiu infantil o síndrome de Heller, la síndrome d’Asperger i la síndrome de Rett, i es caracteritza per un desenvolupament marcadament anormal o deficient de la interacció i de la comunicació social, així com la presència d’un repertori extremament restringit d’activitats i interessos. Aquestes manifestacions poden variar molt en funció del grau de desenvolupament i de l’edat cronològica, però sempre estan presents en el diagnòstic d’autisme.

El TEA pot estar associat a qualsevol nivell de capacitat intel•lectual i d’aprenentatge. Oscil·la entre problemes molt subtils de comprensió o de limitació de la funció social i discapacitats molt greus. En alguns dels casos es fa un diagnòstic associat de discapacitat intel·lectual, que pot ser des de moderada fins a profunda. A vegades les persones afectades poden tenir habilitats especials. També poden mostrar alteracions del comportament, alteracions emocionals, irregularitats de la ingesta alimentària, alteracions del son i conductes autolesives.

Actualment, les xifres internacionals de persones que podrien estar afectades per un d’aquests trastorns oscil·len entre 60 i més de 100 per 10.000 habitants en el TEA i entre 20 i 40 per 10.000 habitants en l’autisme.

De la mateixa manera que a la població general, s’observen diferències de gènere en relació amb la salut. S’ha observat que només un de cada quatre casos d’autisme es produeix en nenes. Pel que fa a la síndrome d’Asperger l’afectació de les nenes és d’un cas entre vuit.

Autisme

Causes

L'autisme és un trastorn físic lligat a una biologia i una química anormals en el cervell, però se'n desconeixen les causes. És possible que sigui el resultat d'una combinació de diversos factors.

Hi ha diverses hipòtesis: l’existència de causes genètiques, alteracions de la connectivitat cerebral, del sistema immunitari i probablement d’altres sistemes, com també d’un dèficit de la capacitat de compartir estats emocionals o una alteració de l’atenció compartida en els primers mesos de vida. Altres hipòtesis, com la de la implicació de la vacuna triple vírica en l’autisme, han quedat descartades per l’existència d’evidències que indiquen clarament el contrari.

Símptomes

Els símptomes de l'autisme afecten tres àmbits diferents:

  • Socialització
    • Ús anormal de les conductes no verbals (mirades, expressió facial, gestos, actitud corporal) per regular la interacció social.
    • Manca o retard de les relacions amb els iguals.
    • Manca d'interès per compartir plaer i interessos amb altres persones.
    • Manca de reciprocitat social i emocional.
  • Comunicació i llenguatge
    • Retard en el llenguatge verbal i no verbal com a comunicació funcional.
    • Alteració en el llenguatge expressiu i la conversa.
    • Llenguatge estereotipat i repetitiu.
    • Retard en la imaginació i en el joc imitatiu social.
  • Comportament
    • Conducta restrictiva, estereotipada i repetitiva.
    • Interessos restringits o estereotipats.
    • Adhesió a rutines, rigidesa i comportament perseverant.
    • Preocupació persistent per parts d'objectes en lloc de preocupar-se per la globalitat.


Els símptomes poden variar en el decurs del desenvolupament i alguns dels que afecten el comportament poden millorar amb una intervenció adequada.

Senyals d'alarma

La detecció precoç permet fer la valoració de l’infant amb un alt risc de patir TEA i iniciar les intervencions més adequades per al tractament de les seves dificultats. Per garantir que aquesta detecció es faci tan aviat com sigui possible, és fonamental conèixer els senyals d’alarma. S’entén per senyal d’alarma aquell signe, símptoma o conjunt de manifestacions que si apareixen a determinada edat han de fer pensar immediatament en la possibilitat d’un trastorn psicopatològic i/o del desenvolupament.

Senyals d’alarma

Als 6 mesos

  • Utilitzen menys el contacte visual.
  • Presten més atenció (visual i auditiva) als objectes que a les persones.
  • Absència de somriure social en els intercanvis amb el cuidador o la cuidadora.


Als 9 mesos (a més de qualsevol dels ítems anteriors)

  • No segueixen amb la mirada un objecte familiar quan el cuidador o la cuidadora els l’assenyala (“mira el...”).
  • No hi ha intercanvis relacionals amb el cuidador o la cuidadora (sons, gestos, “joc del cucut”, el nadó no respon al cuidador o la cuidadora).
  • No estenen els braços anticipadament quan algú els vol agafar a coll.


Als 12 mesos (a més de qualsevol dels ítems anteriors)

  • No balbotegen.
  • No imiten gestos (com fer adéu amb la mà, picar de mans).
  • No assenyalen amb el dit per obtenir un objecte fora del seu abast o mostren objectes per cridar l’atenció del cuidador o la cuidadora ni hi estableixen un contacte visual.
  • Presenten patrons de moviment estranys (estereotipats), fan activitats en solitari (jocs de mans o dits davant dels ulls, balanceig).
  • A vegades sembla que no hi sentin, o bé es mostren hipersensibles a alguns sons.
  • Presenten particularitats motrius (disminució/augment anormal del to muscular, disminució anormal de l’activitat/excitació).


Als 15 mesos (a més dels ítems anteriors)

  • No estableixen contacte visual quan parlen amb algú o algú els parla.
  • No mostren atenció compartida (compartir l’interès per un objecte, activitat o les altres persones).
  • No responen de manera consistent al seu nom.
  • No responen a ordres senzilles.
  • No diuen “papa” i “mama” amb sentit.
  • No diuen altres paraules amb valor propositiu (16 mesos).
  • Presenten particularitats en el desenvolupament de la reacció a les persones desconegudes (retardada o atípica: reaccions absents o pobres en les situacions de separació o retrobament).


Als 18 mesos (a més dels ítems anteriors)

  • No diuen cap paraula amb valor comunicatiu (16 mesos).
  • No saben fer jocs simbòlics amb les joguines (donar de menjar els ninots, parlar per telèfon). Absència de joc imaginatiu.
  • No responen quan l’observador assenyala un objecte (mirant, verbalitzant, compartint el plaer).
  • No assenyalen objectes, verbalitzen ni estableixen contacte visual alternativament entre l’objecte i el cuidador o la cuidadora amb l’única intenció de dirigir l’atenció de l’adult cap a l’objecte.
  • No porten objectes als adults per mostrar-los-els.


Als 24 mesos (a més dels ítems anteriors)

  • No fan frases de dos elements.
  • No mostren interès pels altres infants.
  • Presenten una marxa i/o una motricitat peculiar (caminar de puntetes, girs).
  • Presenten conductes autolesives (mossegar-se, donar-se cops).
  • Fan rebequeries amb molta freqüència, es resisteixen als canvis ambientals.
  • Es mostren molt hiperactius, rebels, irritables, difícils de consolar.
  • Prefereixen jugar sols, de manera autosuficient; són molt independents.


Els professionals de la salut acostumen a utilitzar un qüestionari o un altre instrument d'avaluació per obtenir informació sobre el desenvolupament i la conducta de l'infant. Alguns d'aquests instruments depenen exclusivament de les observacions dels pares, mentre que altres són resultat de la combinació de les observacions dels pares i de les del metge o metgessa.

Si els instruments indiquen la possible existència d'autisme, es requereix una avaluació més integral mitjançant un equip multidisciplinari, que inclou un psicòleg, un neuròleg, un psiquiatre, un terapeuta del llenguatge i altres professionals especialitzats. Els membres de l'equip realitzen una història clínica, una exploració física i del desenvolupament, un examen neurològic detallat i proves cognitives i de llenguatge exhaustives, una valoració de la conducta i la salut mental, una avaluació psicopedagògica, així com una avaluació de les necessitats i capacitats de la família. En casos complicats o dubtosos facilita el diagnòstic l’avaluació estandarditzada amb escales específiques per a l’autisme.

Tractament

Un cop fet el diagnòstic de TEA cal fer una planificació del tractament integral, continuat i generalitzat amb els diferents professionals que treballen amb l’infant que ha d’incloure les necessitats conductuals, educatives, d’intervenció psicosocial, de comunicació i tractament farmacològic, segons la necessitat i de forma individualitzada. També es recomana incloure l’àmbit familiar i facilitar informació adequada i intervenció als pares, per tal de recolzar el maneig del trastorn, millorar l’adaptació i disminuir l’estrès familiar.

A Catalunya s’ha dissenyat i s’implantarà un Pla d’atenció integral a les persones amb TEA per facilitar l’agrupament de tots els serveis d’atenció a la infància i adolescència, com són els serveis de pediatria dels centres d’atenció primària (CAP), els centres de desenvolupament i atenció precoç (CDIAP), els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), els serveis de neuropediatria hospitalària, les escoles bressol, les escoles de educació especial i la resta d’escoles, els serveis socials, etc.

Dia Mundial

"Autisme. Evitem la discriminació"

El Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme se celebra el 2 d'abril. L'objectiu d'aquest esdeveniment, promogut per l'Assemblea General de les Nacions Unides des de l'any 2007, és sensibilitzar l'opinió pública sobre la necessitat d'ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen autisme i trencar els mites que existeixen al voltant d'aquest tipus de trastorn.

Enguany, amb el lema "Autisme. Evitem la discriminació", la celebració destaca la necessitat de promoure la inclusió de les persones afectades en tots els aspectes de la vida. L'Organització de les Nacions Unides (ONU) centra les reivindicacions en l'àmbit laboral i posa de manifest que més del 80% de les persones adultes amb autisme es troben a l'atur.

Amb motiu d'aquesta jornada, entitats i associacions d'arreu del món organitzen diverses activitats, com xerrades, conferències, exposicions d'art, entre d'altres. A més, per sisè any consecutiu, diverses ciutats s'uniran a la Light It Up Blue, una iniciativa de l'organització Autism Speaks que consisteix a il·luminar de blau a la nit els edificis més emblemàtics de tot el món.

La Federació Autisme Catalunya se suma a aquesta iniciativa i il·luminarà de blau alguns edificis de la Garriga, com l'Ajuntament i l'Església. L'associació també organitza altres actes commemoratius, com una exposició de dibuixos de persones amb trastorns de l'espectre autista (TEA) i la projecció d'un documental sobre l'associació.

Els TEA són trastorns crònics del neurodesenvolupament que habitualment es detecten durant els primers trenta mesos de vida. Les alteracions de la comunicació, les alteracions de les competències socials i de la imaginació, i un patró d'interessos i activitats molt restringit i estereotipat en són els símptomes més freqüents. Sovint s'observen conductes anormals, com moviments de balanceig i obsessions insòlites cap a alguns objectes o esdeveniments.

Els TEA tenen efectes importants en la qualitat de vida de les persones que els pateixen. Per això cal garantir a aquestes persones una detecció precoç, una intervenció psicoeducativa especialitzada i els suports necessaris en tots els àmbits per a la seva inclusió educativa, laboral i social.

Data d'actualització:  01.04.2015